Edunomia

Avui al Diari de Girona hi ha una bona entrevista amb la Rectora de la UdG, Anna Maria Geli, on dóna la seva visió de l’actualitat del Procés de Bolonya. Crec que, igual que les altres persones responsablse de les universitats catalanes, ofereix una opinió mesurada, positiva i racional.

El titular s’adreça especialment als estudiants: “Em reca que els estudiants no hagin volgut participar abans en el debat”. Hi estic d’acord, no és cap retret, sinó una recança, i també estic d’acord en què cal que els actuals, futurs i passats estudiants comprenguin bé el que significa tot plegat. I sobretot, que cal millorar l’explicació a la Societat del que és el Procés de Bolonya.

Per casualitat he llegit a El País que un estudi ha trobat que el mapa de difereències del genoma d’una col.lecció de persones d’Europa reflexa de forma asombrosa el mapa d’Europa. Segons El País, La patria se lleva en los genes.

Aquest estudi és de Nature Genetics, al qual no hi tinc accés electrònic ara mateix. Quan pugui ho demanaré als companys de Genètica, però de moemnt ja hi veig un però: s’ha fet servir una anàlisi de PCA per fer el mapa, a partir de diferents variables. El probema no és pas el PCA (Principal component analysis), sinó les pròpies variables que es fan sortir. S?han fet servir totes? Per què unes i no pas les altres? Es desitjava realmetn tenir un PCA que coincidís amb Europa? Com s’han assignat els colors?

A la Península Ibèrica hi ha dos colors, que s’estenen més enllà dels Pirineus i semblen anar cap al Nord ‘Itàlia. Potser tampoc no és pan tan estrany, ja que la gent s’ha mogut molt poc. Desconec cada quan hi ha mutacions.

No sé què volen dir els colors, així que fins que no tingui larticle no podré opiniar-hi. Mentre tant, em sembla un estudi divertit. Gairebé tan com el titular d’El País. O no.

Benvolgut e-lector d’aquest blog Edunomia,

en data 30 de novembre he migrat el blog aun nou proveïdor. Malgrat que si es segueix el blog directament, el blog es consulta a la nova ubicació, en el cas que el seguiu per RSS cal tenir en compte el canvi de http://cenug.onyar.net/diari a http://edunomia.net/diari

A l’adreça antiga, encara que seguirà mantenint les entrades fins al 29/11/2008, no h ihaurà actualitzacions i per tant el RSS no aportarà cap nova entrada. Els canvs es faran sobre l’adreçanova.

Gràcies per tenir-me enllaçat per RSS.

Miquel

Avui a la matinada he hagut de canviar de serividor d’auest blog. Després de tres anys i mig , en anar l’setiu de 2005 a fer una estada a la Universitat de Georgia, Athens, he de deixar el servidor que té el domini onyar.net, per anar al propi domini edunomia.net.

El proveïdor que tenia fins ahir no em funcionava gaire bé, donava molts de problemes. El darrer, que durant dies i no me n’havia adonat, és que no es poden escriure fitxers. Això feia que no pogués posar imatges noves al blog. Només la base de dades podia actualtizar-se. A més, un atac d’un hacker havia infectat tots els fitxers php amb una injecció de codi a la primera línia. I finalment, feia servir la ersió 2.6.2 del wordpress i l’havia d’actualitzar a la darrera, 2.6.5.

Tres raons per treballar quatre hores i regenerar el blog. Ara em tocarà que la gent se n’adoni, que canviïn els rss… Han estat tres anys i mig amb cenug.onyar.net, un nom amb connotacions filutàpiques.

Potser encara em trobaré amb alguna sorpresa. He de posar les entrades que tenia pendents i que no hi havia manera d’escriure, i també les imatges que no volien viatjar pel ciberespai.

Adéu, cenug.onyar.net. Hola, edunomia.net.

La figura del gerent a la Universitat espanyola és molt important, ja que dirigeix l’estructura administrativa que dóna suport a l’activitat nuclear de la institució.

Gràcies al blog de l’Antonio Arias he vist que s’han publicat les ponències de la Jornada de Gerència Uniersitària que es va fer a Saragoosa a primers de novembre. Hi ha temes força interessants al web de la Jornada, entre ells alguns de comunicació estratègic i comunicació interna a les Universitats, que em semblen força atractives.

Comunicació Inerna i dseenvolupament

Comunicació de l’estratègia institucional

Aquesta entrada del blog d’Arias té un acudit sobre la figura del gerent. Només és un acudit.

Ahir vaig fer al Teatre Jardí de Figueres la xerrada De l’ensenyament a l’aprenentage: adaptació de les titulacions universitàries a l’Espai Europeu d’Educació Superior. O sigui que en el marc d’aquests dies turbulents i amb dubtes sobre el procés de Bolonya, viag poder fer arribar el que fa la Universitat de Girona sobre aquest tema a molts assistents de l’Alt Empordà.

L’acte le va organitzar la Federació Altoempordanesa d’Empresaria, i va comptar amb la participació de la regidoria d’educació de l’Ajuntament de Figueres. En Teo Jover, vicerector de personal i política social de la UdG, també va participar.hi activament. AL final de la xerrada, molts de pares i mares volien saber més coses del que significarà en la pràctica el canvis als nous graus per al curs 2009/10, així que entre en Teo, la Maria Vilanova, companya de bioquímica que també és de Figueres, i jo mateix vam atendre moltes consultes.

Vaig poder evidenciar que la gent té dubtes sobre el que significa el procés de Bolonya, però el que més li preocupa és què implicarà en la pràctica. Per exemple, el pas de 3 a 4 anys de les actuals diplomatures. I quin llistat de tiulacions hi haurà. I com s’hi accedirà.

Al final de la xerrada ho vaig deixar clar: el procés de Bolonya té de positiu la convergència amb Europa. Només per això ja val la pena canviar. S’aprofita i coincideix amb canvis docents relacionats amb les ganes de millorar i amb la introducció imparable de les TIC a l’aprenentatge. No tot són pas flors i violes. I sobretot, cal un esforç comunicatiu i una racionalització de tot el procés. L’administració espanyola crec que no ho ha fet bé. Després de veure les darreres notícies, espero que a partir d’ara vagi millor.

He llegit a El País que la FECyT no ha renovat les ajudes a les Unitats de Cultura Científica (n’hi ha unes 70 a Espanya). El nostre grup en va demanar dues vegades, però no se’ns va concedir. No acabo d’entendre, per la notícia, si el Ministeri ha tallat el finançament d’una cosa ja compromesa, o bé no hi havia compromís, sinó expectativa per part de les 70 UCC que la FECyT seguís finançant les Unitats.

En tot cas, el que està clar és que les prioritats, i més en aquests moments de problemes pressupostaris, no van per la comunicació de la ciència. Segueix essent el parent pobre de la recerca, malgrat que tothom ha deixat ben clar que en la tercera missió de la Universitat, la comunicació i divulgació del coneixement generat per les universitats és primordial.

Crec que les universitats han de fer un esforç per mantenir i potenciar una unitat de comunicació de la recerca, que treballi en paral.lel amb la unitat de comunicació de la pròpìa universitats. I cada grup de recerca, i cada investigadfor, ha de ser el seu propi comunicador, fent un esforç de trametre la Societat el que fa, en un lleguatge planer. N’he parlat moltes vegades, i jo mateix ho intento al meu grup.

Avui he fet una xerrada en el marc de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, a la Casa de Cultura de Girona. El tema ha estat el món molecular, a partir del taller que hem desenvolupat al nostre grup de comunicació de la recerca InnoCiència, anomenat Ballant amb BioNanoMolècules.

Davant d’una sala plena de gent, amb una extensió en video a una altra aula, he pogut copsat l’interès de la gent gran per conèixer coses. Hi he vist cares d’atenció, mostres de curiositat, ganes d’aprendre. Els he dit que la ciència, la química, no és fàcil, que cal saber matemàtiques. M’han dit que no els importa no haver-ho entès pas tot, però que els ha agradat sentir la melodia de la ciència, conèixer territoris per a ells inexplorats de l’astroquímica o l nanotecnologia.

És un deure del professor universitari, des del meu punt de vista, fer aquesta aportació a la Societat. Moltes vegades parlo de la nostra connvexió amb l’ensenyament preuniversitari. Però també tenim un deute amb la gent gran, aquella que ens ha ajudat a ser universitaris, i que potser no en van ser degut al’època que els va tocar viure. M’agrada molt fer xerrades als estudiants joves de secundària. Però avui he tornat a gaudir de l’atenció de la gent gran de Girona, i hi he pogut fer petar la xerrada una bona estona després de la confèrència. Hem de comunicar tothom, amb el registre adient, les coses que fem els investigadors, i on es troba la frontera de la ciència.

Una bona part de la vida de les ciutats passa al mercat. He vist al blog de la Mercè Piqueras que al Mercat de les Corts de Barcelona s’h ha fet (el 20/11) l’activitat Les dones i la ciència. La Mercè explica a la seva entrada que la pedagoga Rosa Sensat va escriure el llibre Les ciències en la vida de la llar. Realment els temes de la llar són claus per fer etender la ciència (i la química, a la cuina, a la gastronomia, a la neteja…)

La Universitat és un mercat del coneixement. També hi ha Ciència. També hi ha moltes dones que n’hi fan.