A Anglaterra reflexionen sobre el que ha de ser una Jornada de Portes Obertes a la Universitat

M’ha agradat força la reflexió que fa el THES sobre com hauria de ser una Jornada de Portes Obertes. A part de donar-hi idees, l’autor creu que estudiar localment (a la universitat propera a casa) tampoc no és pas tan mala idea.

Els estudiants, en visitar la Universitat, no pensen en ser grans investigadors o visitar el Japó, pensenm és aviat en la diversió que pugui haver-hi o en l’oportunitat de millorar les seves relacions socials. I els estudiants i famílies es fixen en si els Campus són nets o hi ha una bona organització (una mala organització deixa una imatge dolenta per sempre). Com diu l’autor, cal netejar els lavabos abans d’una Jornada de Portes Obertes.

Ja he dit en altres ocasions que els estudiants de secundària haurien de considerar la Universitat com a seva molt abans d’entrar-hi (sobretot les que tenen un quasimonopoli territorial com la UdG):

Universities that work with schoolchildren are more likely to persuade the wary and the inexperienced that higher education is for them than institutions that just wait for the Universities and Colleges Admissions Service forms to roll in. Engaging with children from primary age, and with their parents, gives universities and schools many more years to work through the issues – financial, educational, cultural and social. It also increases the chances of matching prospective students to the right courses, thus reducing the possibility that they will not complete.

Ja sé que és a Anglaterra, però en podem aprendre alguna cosa.