Abans d’hir em vaig queixar de la mala pronuniciació del dígraf “ix”. Això em porta a comentar una curiositat del català escrit. Dissabte passat, a El Mundo Deportivo pàgina 21, hi havia un titular que parlava d’un tal Guixà. Amb les normes de l’actual català, no vaig saber si l’a “u” era muda o no, o sigui, si no es pronunciava, com si provingués de “guix”, allò que fem servir per escriure a la pissarra, o bé si la u no era muda, com a la paraula “ruixar” (les plantes amb aigua).
Ja fa un temps que vaig detectar un cas semblant d’ambigüitat a la lllengua escrita: a Inguixetia (país del Risk, i també del Càucas), hi ha els Ingúixos. Precisament el gentil.lici resol la seva ambigüitat per l’accent. Però el nom del país, que realment es pronuncia amb la “u” no muda, podria pronunciar-se també com una “u” muda, com al mineral tou que servei per escriure a la pissarra.
No conec cap més cas d’amgigüitat en català escrit, però recullo aquesta. Quan tingui temps gravaré aquestes paraules en so perquè quedi més clar.
No sé que en podria dir de tot plegat el professor Bibiloni (www.bibiloni.cat)… Perquè no li ho comenteu?
Gràcies per la idea, ho faré. I jo que em pensava que ningú no llegiria això del “guix”…