Avui el company de la UdG i escriptor Josep Maria Fonalleras publica un article d’opinió a El Punt titulat cites i cites, on aporta el seu punt de vista sobre el factor d’impacte de les revistes i sobre les citacions.
Igual que ell, jo també crec que un article o obra pot ser citada per bé o pe rmal, i per tant fer servir el número de citacions pot ser una mica esbiaxat, però igual que ell diu, més val tenir un índex força bo (no pas perfecte) que no pas res, per valorar la quantitat i qualitat de la recerca. I a més,
Hi ha debats de fons molt interessants en el món universitari. Un, per exemple: la necessitat d’establir barems objectius per calibrar la tasca d’investigació que du a terme un professor
Al final de l’article, però, en Fonalleras deixa anar que
És lleig de caure en les perversions del sistema, però més lleig seria que no hi hagués sistema i que hom hagués de dependre de la discrecionalitat o el favor. N’hi ha d’altres, en canvi, que es rebel·len contra un estat de coses que menysprea les humanitats, penalitza les llengües minoritàries i dibuixa unes prioritats no necessàriament lligades al progrés sinó a la burocràcia. Vostès mateixos.
Agraeixo al nostre company que ens faci pensar, però crec que indueix massa a pensar en què hi ha un menyspreu de les humanitats des dels científics. I sobretot, publicar en anglès no és anar contra les llengües minoritàries. Publicar en anglès és fer-ho en la llengua franca, i precisament és a favor de les llengües minoritàries com el català, que així ho tenen una mica més fàcil de sobreviure respecte del castellà.
Sobre si això fomenta la burocràcia, crec que no. Però hi pensaré. Gràcies, Josep Maria.
Només per provocar… l’anglès sites, llocs.
Estimat Miquel,
Gràcies per la teva cita. Hi havia una part de provocació i, segurament, hi ha una part d’ignorància, però sempre una voluntat de reflexionar sobre un tema que considero important. En tot cas, és un debat que he percebut que era ben viu en el si de les universitats.
Només volia aclarir un aspecte que em sembla que ha estat malentès. Diu l’article: “N’hi ha d’altres, en canvi, que es rebel·len contra un estat de coses que menysprea les humanitats, penalitza les llengües minoritàries i dibuixa unes prioritats no necessàriament lligades al progrés sinó a la burocràcia. Vostès mateixos.”.
Mai no parlo de científics contra humanistes. Mai. De fet, aquesta reflexió la va fer davant meu un científic. Més enllà de considerar que divisions d’aquest tipus són ben sobreres, jo parlo d’un “estat de coses”, és a dir, una manera d’enfocar el tema, uns determinats criteris o “status quo”. És l’estat de coses (o les coses de l’estat) qui penalitza el català, no pas els científics com vosaltres, per descomptat.
Merci per tot, Miquel,
Josep M.
Bon dia, Miquel (i Fono)
Parlant d’això, ahir a la Comissió de PL de la UdG denunciàvem el fet que la recerca en català es penalitzi, tant a Madrid com a la Generalitat. Ja sabeu que en Pep (Nadal) ho explica sempre, i a en Jordi Matas de la UB li ho he sentit dir a totes les conferències: si publiques en català, 0 punts en els trams. Què s’hi pot fer?
Dèiem també que les tesis més consultades resulta que són en castellà/anglès. De fet, el TDX es deu consultar molt fora de Catalunya, no? A la UdG encara el 60 % de les TD són en català, però a la UPC aquesta xifra ha baixat fins al 15 %.
Cal un debat conjunt sobre tot plegat: no ha de fer por l’anglès per a la recerca, és imprescindible, però qui triï el català no ha de pagar els plats trencats.
Com ho veieu?