A vegades he fer la reflxió en aquest blog de com guardar la informació personal, aquell que volem conservar i que no volem que s’esborri (una altra cosa és que ens la robin…). A vegades he dit que “jo sóc jo, les meves circumsàtncies i el meu arxiu“.
Ara he vist a Slashdot que una persona es pregunta com fer el seu arxiu personal, que sigui durable i pugui recuperar quan calgui… i que sigui barat:
My requirements are simple: It must be stable, lasting for decades if possible, and must be as inexpensive as possible. I’m not looking to start my own national archive; I have less than 500GBs and only save things important to me.
De moment, jo toc ho guardo copiat per dubplicar en discos USB portàtils grossos. Ja no té pas gaire sentit fer-ne còpies en DVD, perquè no hi cap gaire res. Em pregunto com podré fer còpies durables, jo també. Mentre tant, crec que ampliaré les còpies a tres, en tres llocs diferents, una fora de Girona.
He vist que les primeres respostes a l’entrada de Slashdot van en la mateixa direcció que la meva opinió. Ja respiro una mica.
Una altra qüestió és si el programari que hi hagi dintre d’uns anys podrà llegir fitxers venerables com els de wordperfect 5.1. Per això m’agrada tant que la meva informació sigui legible amb un editor de text senzill. Pur text.
I finalment… una pregutna que he trobat en un comentari a l’entrada: com trobaré la informació que busco entre el meu gran arxiu, dintre d’uns anys? I de fet, co msabré el que busco? I com recordaré que hi tinc una cosa?
Potser no buscaré res, senzillament em passejaré pel meu arxiu i miraré què hi ha. Ara ja em passa, amb les fotos.