Crisi a les universitats valencianes? I per què no a les catalanes?

Aquesta setmana que he estat fora de viatge no he pogut parlar de la crisi valenciano-catalana de les Universitats. Crisi diferent, per cert, pel que sembla: la valenciana, perquè la Generalitat no els paga allò que es va comprometre a aportar-hi, i la catalana, perquè s’estira el braç més que no pas la màniga (o sigui, un inadequació entre les voluntats de finançament i els diners disponibles).

No he acabat d’entendre el problema a València, però és realment sorprenent que la Generalitat vulgui pagar el deute de les univesritats valencianes en varis anys.  Per postres, el responsable valencià d’universitats ha plegat en detectar-se un problema d’incompatibilitat!

La situació a Catalunya també és complicada. Divereses universitats arrosseguen un fort deute, és a dir, gasten més d’allò que ingressen. És realment complicat saber si això és necessari o és fruit de mirar massa amunt. Crear dèficit no és bo, i més fer-ho per tal d’anar més depressa que les altres universitats, amb les quals s’hi està en competència. Tothom vol ser el millor, totes les universitats volen fer-ho bé (amb bona fe), i algunes creen més dèficit que les altres, i fins i tot algunes segurament que no creen dèficit.

De fet, el problema és la manca de mapa univesitari a catalunya (encara que s’està fent algun intent en aquesta direcció, per al menys saber què hi ha avui en dia).

La pressió sobre les universitats i sobre el professorat universitari és molt gran. Ja he dit moltes vegades que al professorat universitari se li exigeix que sigui bo en tot: en docència, en recerca, en gestió, en innovació, en ús de les TIC, en internacionalització, … Una conseqüència n’és el manifest d’alguns professors a la Universitat de Barcelona, recollit a La Vanguardia dilluns passat. De l’article de LV hi ha una cosa que els signants encerten: la descapitalització de la Universitat a mans dels nous centres de recerca (ja en vaig parlar un dia)

Gràcies als comentaris de l’Enric Canela, he pogut conèixer una mica més el contingut del manifest. Estic molt d’acord amb les seves opinions. M’interessa el tema del pacte de dedicació del professorat de la UB, que només conec gràcies a la cerca al Google. Segons l’Enric, el manifest diu que la declaració es basa únicament en criteris quantitatius, tot limitant l’activitat del professorat a un nombre màxim d’hores, que en molts casos és inferior al realment treballat. Ja ho he dit altres vegades, afirmar que la setmana té 37,5 hores i que dins d’aquest interval s’hi fa docència i recerca és totalment equivocat. La setmana del professor universitari en té moltes més, perquè altrament no pot competir en condicions a nivell investigador. Cal pensar que al món hi ha molts d’investigadors purs, que no fan docència o que en fan només de doctorat, que no són a les universitats. Quan es comparen currículums no es mira l’orginen del curriculum, es mira de forma absoluta. Per tant, els professors universitaris, que fan docència, han de treballar hores extraordinàries per tenir un cirriculum investigador raonable. Són empresaris de la recerca.

No puc comentar gaire, perquè desconec el manifest i les circumstàncies internes de la UB, l’article de La Vanguardia. Només desitjo que totes les nostres Universitats ho facin el millor possible i siguin internacionals. De la UIB i de Perpinyà, també deu haver-hi notícies pressupostàries interessants. Un altre dia.

3 thoughts on “Crisi a les universitats valencianes? I per què no a les catalanes?

  1. Llavors Miquel dius que els investigadors docents han de tenir una altre tipus de mesura de la seva producció científica?
    És possible que en models anteriors de recerca s’hagués de competir entre docents investigadors i investigadors pels recursos (que eren i encara són escassos). El nou problema no és pas aquest, el nou problema són els contractes per objectius que s’estan implementant, fins i tot dins de la pròpia AGAUR, i la tendència històrica a fer dels investigadors personal docent a temps complert de docència.

    Com a investigador professional entenc aquell que es dedica a la recerca “full time”, aquell que viu dels seus resultats i de la seva capacitat. Si una persona es dedica a investigar, crec que les hores de docència han d’estar totalment limitades a classes concretes de la seva especialitat i a alumnes de cursos superiors. No és possible que un bon investigador dediqui temps a formar a 20 alumnes en conceptes que pot explicar qualsevol altre professor (sense cap tipus de caire despectiu). Crec que els primers cursos de la universitat haurien d’estar fets per personal docent especialitzat en docència, és a dir que ensenyin a aprendre (donat que no venen amb aquestes característiques de “serie”) i els fonaments de la carrera. Una vegada aquests alumnes tinguin aquestes habilitats i vagin més a treure suc i ja sàpiguen allò que faran poden passar a mans de persones que estan a l’avantguarda de la ciència en els seus camps.
    El cas que crec que es farà més evident serà el cas dels ICREA, investigadors punters en els seus camps, amb contractes per objectius als que estan sotmesos a assolir. De veritat creus que aquesta persona ha de fer docència de 25 alumnes de primer?

    JuanMa

  2. Miquel,
    La informació que has recollit respecte al PDP és totalment correcta. El sistema ha funcionat de la següent forma:
    1.- S’ha creat una aplicació que funciona bastant bé on surten tots els ítems que has llegit.
    2.- El professorat l’omple, un a un, amb la particularitat que la part docent està emplenada prèviament pel “sistema” (la informació oficial docent). Problema, l’aplicació docent és un desastre i encara no conté complet el tercer cicle.
    3.- La informació de recerca no s’omple automàticament tot i estar al programa GREC (recerca).
    4.- La gent que fa recerca es queixa perquè limita les hores. Considera setmanes oficials i 37,5 hores. Aquí la meva posició és ambigua. Hi ha gent que li surten tantes hores que no deu dormir. No m’ho crec. De fet la filosofia és que es justifiqui la jornada laboral. Jo no seria tan rígid, però tampoc permetria infinites hores. La gent que no fa recerca es queixa perquè no sap que posar i diu que això és “inconstitucional” (literal).
    5.- Jo ho veig bé, però sempre que no s’hagi d’introduir la informació dos cops, que vingui fet i que s’hagi de complementar i ratificar.
    6.- Quan està ple, el director del departament el ratifica.
    7.- Segurament el millor sistema hauria de ser com la declaració de renda, que et fan l’esborrany i tu completes, corregeixes, ratifiques.
    8.- En síntesi, crec que és una bona opció que posa en clar qui treballa i qui no. Ja he intentar deixar més o menys clara aquesta idea al meu article.

Comments are closed.