Com a funcionari de l’estat, rebo a casa la revista de MUFACE. Sempre hi faig un cop d’ull. Aquesta vegada hi he trobat un reportatge titulat “La cultura científica llega a la escuela”
La raó principal d’aquest article de la revista és la nova assignatura de Ciències per al Món Contemporani al nou Batxillerat. Ja he manifestat alguna vegada la dificultad de fer aquesta assignatura una veritable font d’educació científica. Veig complicat que els estudiants de “no-ciències” puguin entendre raonaments si no tenen un cert coneixement de matemàtiques, física i química. Més enllà d’una mera descripció de fenòmens relacionats amb la ciència, serà difícil aprofondir en les causes dels fenòmens naturals. No es tracta de qüestions opinables, i l’abstració que cal pot no ser fàcil per a un bon col.lectiu d’estudiants. Dintre d’uns anys ja veurem com evoluciona aquesta assignatura. Una cosa semblant era present als estudis de Lletres de la UdG i va desparèixer (encara que sembla que hi poden tornar amb els nous graus adaptats al Procés de Bolonya).
M’agrada el que diu Javier Fernández sobre el divertit que és la ciència:
Es importante también transmitir la idea de que la ciencia no es algo que ocurre en una pizarra o en un laboratorio…, es mucho más cercano. La ciencia habla de cómo funciona el mundo en el que tú vives, incluso tu propio cuerpo. Parece claro que no acabamos de hacer llegar la belleza que vemos, la emoción que sentimos los que nos dedicamos a esto.
Sobre la cultura científica, el professor Javier Fernández respon
¿Qué cree que puede aportar al currículo del Bachillerato esta materia ?
Cuando se habla de cultura, todos pensamos en Historia, Literatura… Nadie es considerado culto por sus conocimientos matemáticos. Incluso los hay que alardean de su falta de conocimientos de “ciencias” como de cierto “toque bohemio”. ¿A quién se le ocurriría presumir de su desconocimiento de El Quijote? La ciencia es cultura. Saber cómo funcionan los aparatos que utilizas, el cuerpo que usas o el universo en el que vives, desde luego debería ser considerado como tal. El conocimiento científico aporta una forma de pensar ordenada, digamos que potencia el “sentido común” y, como el resto de saberes, nos hace más libres. Esperamos que esta asignatura ayude a dar pasos en esta dirección.
Encara no he pogut fullejar un llibre de “Ciències per al món contemporani”, cosa que m’agradaria fer aviat, però pel que m’han explicat companys que cursen batxillerat el llibre consta de temes, tractats per sobre sense aprofundiment, com astronomia, geologia, malalties infeccioses,… temes els quals crec que els estudiants de lletres són ben capaços d’assimilar i, espero, els poden apasionar sense necessitat d’una gran base matemàtico-fisico-química. Només que serveixi per posar la llavor de la curiositat científica als alumnes que cursen batxillerat de lletres crec que ja n´hi ha prou (si més no per començar).
Tant de bo entressin més lletres al món de les ciències i viceversa. Crec en aquesta globalització. Ben mirat, com eren els antics “científics”?
Tal com entenc que vol dir Javier Fernández, crec que com més cultura tinguem molt més lliures serem.
Tant de bò poguéssim escriure: cièncieslletres, referint-nos al coneixement de l’altre món des del nostre (no crec que sigui massa bona idea aquesta separació bipolar, això ja sembla poloítica.)
Per tant, sense haver vist el llibre de “Ciències per al món contemporani”, estic molt d’acord amb aquest pas d’intentar acostar el món de les ciències als estudiants de lleters, espero que això es compleixi (i que ho poguem descriure com una reacció en equilibri ()).
Recomano a tots dos el llibre la Razón estrangulada… Crec que diu moltes coses certes sobre “els de lletres”