Abans d’ahir vam tenir l’oportunitat d’estar en un sopar d’un curs de l’EAIE (European Association for International Education). Segons el seu web,
The EAIE is a non-profit organisation whose main aim is the stimulation and facilitation of the internationalisation of higher education in Europe and around the world, and to meet the professional needs of individuals active in international education.
És a dir, l’EAIA té com a objectiu estimular i facilitar la internacionalització de l’educació superior, a Europa i al Món, i també adreçar les necessitats de les persones implicades activametn a l’educació internacional.
Durant el sopar vam poder aprendre moltes coses interessants sobre la internacionalització i sobre el que vol dir política internacional. Des de cursos OCW del MIT, fins a intercanvi d’estudiants, passant pel reclutament i admissió d’estudiants de màster (objecte del curs de tres dies que s’ha fet a Girona, amb uns 20 estudiants internacionals).
He pogut conèixer els casos d’unviersitats com Leicester (centre d’Anglaterra) o Mälardalen (prop d’Estocolm, Suència). En el primer cas depenen dels estudiants estrangers per a la seva pròpia supervivència. És clar que ho tenen més fàcil que les universitats catalanes, ja que tenen la Commonwealth a la seva disposició, i els estudiants no tansols aprenen en un camp del coneixement, sinó que hi fan una immersió total en anglès. El cas sues és intermig, però s’han hagut d’espabilar, en ser una ciutat mitjana. En tots dos casos, la internacionalització de la Universitat és un eix estratègic. Un bon exemple per a nosaltres, encara que no cal oblidar els objectius fonamentals de les nostres Univesitats.
Canviar per fer-nos millors, sense oblidar els orígens de servei al territori.
Per cert, l’EAIE farà una conferència el setembre de 2009 a Madrid, amb el títol Connecting Continents.