Aprenentatge (i estudi) síncron i asíncron

Image

Una entrada de l’Educause Quarterly parla de la diferència entre Asynchronous and Synchronous E-Learning (aprenentatge a distància asíncron i síncron). EL primer és el tradicional ensenyament a distància, que ja feia la UNED fa uns anys i després la UOC, i el segon és el que permet aprendre a distància amb una interacció molt més gran i en “temps real”.

Two basic types of e-learning are commonly compared, asynchronous and synchronous. Until recently, e-learning initiatives mainly relied on asynchronous means for teaching and learning.3 However, recent improvements in technology and increasing bandwidth capabilities have led to the growing popularity of synchronous e-learning.

Aquest article és força interessant, però m’ha resultat especialment revelador pels canvis metodològics a la Univeristat. Les classes magistrals, els exàmens finals… són un sistema de docència asíncron. En canvi, el treball continuat i la seva avaluació, la utilització (intel.ligent) de les TIC, el contacte constant amb el sistema d’aprenentatge d’un Universitat… és un sistema de docència síncron.

La disponibilitat constant de la Internet, el fàcil accés als materials dels professors i als proporcionats per l’organtizació docènt caracteritzaran el futur immediat. Una nova Universitat on l’ensenyament síncron acompany l’asíncron, clàssic. La seva coexistència és la que ha de permetre que tothom pugui estudiar i aprendre. Combinar-los sàbiament farà un sistema d’ensenyament superior molt millor.