Un altre yin i yang. Si ahir eren articles sobre la Unviersitat pessimistes i optimistes, avui és la llengua. El francès i l’anglès. El passat i el futur, o el futur i el passat… o totes dues coses a la vegada. Hir El País deia Los Campus intentan hablar inglés, mentre que La Vanguardia afirmava que El Francés quiere recupearr terreno..
Crec que posar aquestes dues llengües en oposició és un error. Per als catalans em sembla un valor afegit poder fer servir el francès de forma normal. I fer-ho al mateix temps que l’anglès, encara més. Igual que és bo saber servir bé el castellà.
La conveniència de conèixer una llengua depèn molt del camp d’activitat d’una persona. Els companys de dret em parlen sovint de l’alemany. Els companys de Lletres em parlen de l’italià. Una cosa és, però, la llengua a nivell acadèmic, i una altra a nivell de relació comercial i ciutadana. És evident que l’anglès és la llengua de relació capdavantera al món actual, i és evident que el francès i el castellà també en són.
Una altra cosa és l’oportunitat de conèixer llengües que permetin contactar una comunitat sense fer servir una llengua que no sigui pròpia de cap dels dos interlocutors. Però llavors un dels dos cantons té avantatge. Potser és millor fer servir una tercera llengua. No és el mateix parlar en anglès amb un americà que fer-ho amb un polonès. Tot té avantatges i inconvenients. Yin i Yang.
Miquel,
Suposo que de fet, parles de l’1+2 que marca el Consell d’Europa (2 llengües a part de la pròpia, que en el nostre cas esdevé 2+2, per raons òbvies). La recent estratègia marc per al multilingüisme presentada el dia 26 de setembre pel comissari europeu ho deixa ben clar, i presenta un full de ruta per poder-hi arribar. A la UdG el debat és obert, però de resposta, al meu entendre, només n’hi ha una: la tercera llengua és l’anglès, i la quarta és a triar, però a Girona s’imposa el francès per proximitat. Com ho veus?
Com he dit al bloc de l’Enric Canela, a Catalunya cada vegada hi ha menys empreses catalanes amb el suficient volum per tenir espai per el R&d, màrqueting d’alt nivell, TIC…etc, totes les que tenien possibilitats han estat comprades per multinacionals alemanyes, franceses o americanes. Si vols prosperar en alguna d’aquestes sucursals que queden a Catalunya, si no han marxat a Madrid, cal que parlis la llengua del HQ de la multinacional. Perquè desenganyar-mos, les multinacionals no existeixen, son grans empreses nacionals amb sucursals per tot el mon.
Quan tot bufa a favor, són molt multinacionals, però quan hi ha crisis, totes es repleguen i si fa falta descapitalitzen i centralitzant tot els serveis de totes els sucursals per així poder mantenir la estructura dels HQ.
Els catalans, els que ens toca és parlar la llengua del teu amo. Per desgràcia nosaltres ja no som amos de res.
Totalment d’acord amb tu. De fet, el francès s’hauria de potenciar molt més per dues raons de pes: 1) el francès ha estat (i és) el principal mercat emissor de turistes que arriben a Catalunya cada any; 2) en termes d’exportacions França és la principal zona d’intercanvi (en importacions ho és Alemanya).