Aquest matí he tingut l’ocasió de dir unes paraules a la jornada sobre Accés Obert als documents (“Els canvis en la comunicació científica: el moviment d’accés obert )
Ens parlen de la diferència entre open i free. Però no es tracta només d’accés, sinó que implica permisos, autorització, estratègic. La pregunta més habitaul “i si m’ho copien…?”
M’ha agradat molt la “Open Beer” desnvolupada a Dinamarca, amb una cervesa que té bon gust i té una composició química pública, que tothom pot modifciar.
El que és importan és voler compartir el coneixement!
L’Ignasi Labastida, de la UB, ja impartit la conferència Open què?: el repte d’obrir i compartir el coneixement generat a la universitat. ha etstat apassionat, convincent, clar i esperançador. M’ha donat bones idees!
De totes formes, no acabo de veure quina és la frontera entre professor i univeristat, entre ciutadà i professor. Podem parlar de dipòsits quan estem cansats de fer servir xarxes socials? Aquesta mateixa entrada al meu blog, és d’accés obert (sí)
Què busco amb aquesta entrada? Fer-ne diners,no. Potser reconeixement. I si algú les publica i hi fa diners? Més persones coneixeran el que escric…
Sobre el fet de compartir i intercanviar, m’agrada molt aquell proverbi que diuen que és rus, però no n’estic segura: “si dues persones tenen cadascuna una poma i se la intercanvien, segueixen tenint cadascuna una poma; però si allò que s’intercanvien són sengles idees, al final cadascuna té dues idees”.
Internet és un mitjà molt bo per a intercanviar i compartir idees i coneixement, però hi ha qui no voldria que fos així. De tota manera, espero que al final triomfin el codi obert en el programari i l’accés lliure i obert en les publicacions.