La cultura dels indicadors i dels resultats

ImageMolt interessant l’entrada d’Antonio Arias al seu blog sobre Indicadors i cultura dels resultats (un altre tipus de cultura? Està de moda, aquesta paraula?). Com sempre quan parla d’Universitats, les seves reflexions i opinions les trobo força encertades i útils.

Arias fa servir també l’expressió cultura de l’indicador, i hi afegeix un acudit (que no acabo d’entendre, ja l’hi he preguntat). Em va molt bé, ja que a la UdG estem en ple desenvolupament del Pla Estratègic 2008-2013.

He trobat en aquesta entrada una definició alternativa d’eficàcia i eficiència:

La doctrina nos recuerda que se puede ser eficaz y poco eficiente, muy eficiente pero poco eficaz y muy eficiente aunque poco económico. Rafael Puyol, Ex-rector de la UCM, solía recordar que la eficacia es hacer lo que hay que hacer y, consecuentemente, pertenece al reino de la sabiduría; mientras que la eficiencia es hacer las cosas bien y, por lo tanto, pertenece al ámbito de la técnica y de la motivación. Es decir, que en los niveles directivos la virtud se llama eficacia; y en los del funcionariado se llama eficiencia.

Crec que seria més fàcil definir eficiència com la primera derivada d’eficàcia. Un dia em dedicaré a escriure-ho…

Finalment, Arias parla de la missió:

la misión debe incluir:- ¿Qué quiere conseguir el programa?
– ¿Qué problemas se quieren solucionar?
– ¿Quién sale beneficiado?

Una definició clara i útil