Molt interessant l’entrada d’Antonio Arias al seu blog sobre Indicadors i cultura dels resultats (un altre tipus de cultura? Està de moda, aquesta paraula?). Com sempre quan parla d’Universitats, les seves reflexions i opinions les trobo força encertades i útils.
Arias fa servir també l’expressió cultura de l’indicador, i hi afegeix un acudit (que no acabo d’entendre, ja l’hi he preguntat). Em va molt bé, ja que a la UdG estem en ple desenvolupament del Pla Estratègic 2008-2013.
He trobat en aquesta entrada una definició alternativa d’eficàcia i eficiència:
La doctrina nos recuerda que se puede ser eficaz y poco eficiente, muy eficiente pero poco eficaz y muy eficiente aunque poco económico. Rafael Puyol, Ex-rector de la UCM, solía recordar que la eficacia es hacer lo que hay que hacer y, consecuentemente, pertenece al reino de la sabiduría; mientras que la eficiencia es hacer las cosas bien y, por lo tanto, pertenece al ámbito de la técnica y de la motivación. Es decir, que en los niveles directivos la virtud se llama eficacia; y en los del funcionariado se llama eficiencia.
Crec que seria més fàcil definir eficiència com la primera derivada d’eficàcia. Un dia em dedicaré a escriure-ho…
Finalment, Arias parla de la missió:
la misión debe incluir:- ¿Qué quiere conseguir el programa?
- ¿Qué problemas se quieren solucionar?
- ¿Quién sale beneficiado?
Una definició clara i útil
0 Responses
Stay in touch with the conversation, subscribe to the RSS feed for comments on this post.