La invasió de la superrapidesa

ImageLlegeixo a El País d’avui que els xinesos busquen posicionar-se a la llista d’ordinadors més ràpìds del món. Bé, de fet en els complexos d’ordinadors que poden fer una cosa més ràpidament i millor: Invasión de ordenadores super rápidos

Llegint el web que publica els superordinadors més poderosos del món (la fan en Jack Dongarra, que quan jo era doctorand ja publicava i feia tests de velocitat) veig que es va pel petaflop, o sigui un milió de gigaglops, o sigui de portàtils normals treballant en paral.lel (si es que poden fer-ho a tota pastilla).

L’article publica que els xinesos han fet un superordinador gràcies a un fabricant propi, Dawning, que fa servir xips americans (AMD generalment), però interconnectats de forma eficient. El seu principal ordinador és a Shanghai.

I cal recordar aquell problema matemàtic: si un treballardor tard una hora en fer un metre de muralla xinesa, quan tardaran un milió de treballadors per fer aquest metre? Doncs no gaire menys, que com a molt tres o quatre podran esmerçar-s’hi (en tenim exemples cada dia en les obres que hi ha als carrers, però aquest és un altre assumpte…). Que tinguem un milió o mil o setze ordinadors de cantó no vol dir que un problema pugui descomposar-se i accelear-se un milió, mil o setze vegades. Ho he comprovat i patit personalment.