La nova transferència de tecnologia

ImageM’ha agradat molt l’entrada d’en Xavier Marcet al seu blog, titulada Acabar con el mito de la transferencia de tecnología. No hi estic pas totalment d’acord, i de fet fa poc diverses unviersitats europees es van posicionar en contra d’haver de posar la universitat al servei de l’empresa, però l’entrada té suc, proporciona una nova visió i permet reflexionar.

Des de Girona xoca una mica la reflexió d’en Xavier Marcet

La relación entre la universidad y la empresa formulada en términos locales o provinciales es excesivamente reduccionista y fundamente el mito de un mercado local de transferencia de tecnología que se agota pronto.

I m’ha fet pensar força

6) Los intermediarios externos a la universidad, densos en conocimiento, muy orientados a proyecto y con pocos roces corporativos van a jugar un papel importante.
7) Los gestores de la innovación en la universidad deben conocer el mundo de la empresa, y es muy recomendable que hayan tenido experiencias relevantes en el.
8) Hay universidades que ya se han puesto a definir el modelo post – OTRI y empiezan a construir su oferta de innovación desde la perspectiva de la demanda.

Gràcies, com sempre, Xavier!

One thought on “La nova transferència de tecnologia

  1. Perdona Miquel, però crec que has mal-interpretat el que es proposava a l’article d’en Xavier Marcet. En cap moment demana que la Universitat es posi sota la direcció de l’empresa, tot el contrari, es demana que la Universitat i la Empresa es posin sota la direcció d’un projecte comú, on les idees i les solucions poden sortir de qualsevol de les dues parts.

    El concepte de Open Innovation va en aquesta direcció, i certament els centres de recerca d’arreu ho apliquen per solucionar els problemes de la Ciència. L’origen d’aquest concepte és adonar-se que cap institució pot comptar amb els 5 millors experts d’un camp en concret per la solució dels seus problemes. Si els 5 millors estan fora de la teva institució, t’has d’obrir per tal de que el coneixem que hi ha fora pugui penetrar. Per això també diu que les solucions locals no són tampoc la solució.
    Aquest concepte s’aplica a tot tipus d’institució. Un grup d’investigació difícilment podrà tenir al seu personal tots els perfils, i a més els millors en el seu camp, per abordar un tema de recerca, i a l’empresa passa exactament el mateix.

    Crec que les OTRIs, com a mínim la part de transferència no pas la de suport, han d’evolucionar en una doble direcció, s’han d’especialitzar en gestió per projectes i han de començar a anar a cercar les empreses. A la Universitat tenim solucions que estan cercant el seu problema a resoldre.

Comments are closed.