L’estrella verdosa, GFP

ImageEl Premi Nobel de Química d’aquest any acaba de concedir-se a tres invesgitadors per la proteïna fluorescent verda (GPR en anglès). A la Wikipedia ja s’hi ha recollit, i hi ha bona informació.

A part de l’interès intrínsec del tema, em fa gràcia que d’aquesta tripleta, un membre és biòleg, un altre bioquímic, i un altre químic (orgànic). Potser seria interessant instituir el Premi Nobel de Bioquímica o de Biologia Molecular.

De fet, aquest Premi va a una de les curiositats més grans que em vaig trobar de petit: els papus de llum. Com s’ho fan els animals per emetre llum? I com pot produir-se llum per fluorescència és una de les coses més divertides de la ciència. I de passada, és tractada especialment per la meva disciplina, la química física.

3 thoughts on “L’estrella verdosa, GFP

  1. Crec que aquest premi a tants bioquímics marca una mica la tendència dels últims anys cap a la branca biotecnològica de la ciència.

  2. Relament aquestes noves branques de la ciència (biologia molecular, biotecnologia…) són el futur.

    L’emisió de llum per part dels animals és molt curiós, i tant, us recordo l’entrada que vaig fer al blog a finals de juny passat(http://pepquimic.wordpress.com/2008/06/30/lum-naturalment/), l’endemà d’haver-me topat amb una cuca de llum al jardí de casa. Aquella nit vaig descobrir que ja no veia aquell insecte com una curiositat divertida i prou, tal com quan era petit, sinó que ja m’el vaig mirar com una curiositat de la ciència i com a objecte (ésser, més ben dit) d’estudi…

  3. Pepquimic diu: “ja m’el vaig mirar com una curiositat de la ciència i com a objecte (ésser, més ben dit) d’estudi…”

    Doncs més curiositat són els organismes en els quals la fluorescència no està produïda pel mateix organismes, sinó per bacteris que viuen amb simbiosi amb l’organisme. És el que passa amb alguns peixos lluminosos o calamars.

Comments are closed.