Ahir El País portava un reportatge titulat Máquinas con tostro humano on comentava àmpliament les aplicacions de la lògica difusa o borrosa (se n’acab de fer un congrès a Astúries). En aquesta lògica (fuzzy login, en anglès), les coses no són veridaderes o falses, sinó que en són més o menys. La seva aplicació a la intel.ligència artificial és molt important, i els meus companys d’enginyeria química em diuen que la fan servir per als sistemes de control.
L’article m’ha fet pensar que al sistema universitari les coses no són verdaders o falses, sinó forá verdaderes o forá falses. Per exemple, el mateix concepte d’unviersitat. És una universitat la UOC, on hi ha molt poc professorat i tot es fa a distància? És una universitat un centre d’ensenyament superior on només s’hi imparteixi graus però on no s’hi faci recerca? És una verdadera unviersitatt un centre on no s’hi imparteixin estudis de ciències o d’enginyeria, o on no hihagi humanitats?
Pel que fa refereència als nous graus en el marc del procés de Bolonya,què és un crèdit ECTS? Aquí la borrositat de les definicions és variada. què vol dir “ana a classe”? Què vol dir “dins” i “fora” de la universitat?
El nou món que es configura amb la Internet fa que les coses siguin diferents, més difuses, menys precises. També, però, més riques, més lliures, més complexes, més interessants.
I segueixo pensant en la meva entrada d’ahir, què és un món virtual, i qué és el món real?
Ja ho vaig dir un dia, jo sóc jo, les meves circumstàncies i el meu arxiu.
Sí, la lògica fuzzy es fa servir en molts més llocs dels que pensem. Des dels frens del nostre cotxe fins a la nostra rentadora.