Avui he fet un taller tot sol de matemàgia, encara que he aprofitat altra vegada per explicar la feina que fem com a investigadors en modelatge molecular.
Per segona vegada (la primera va ser a la conferència de Computació Quàntica que vaig fer fa un temps a la Casa de Cultura de Girona) he explicat el fenomen de l’entrellaçament quàntic (parell EPR) fent servir un joc matemàgic descrit per en Martin Gardner (principi de Gilbreath), on les cartes vermelles i negres alternades en una baralla, malgrat ser brrejades per varis espectadors, continuen formant parelles vermelles-negres.
He tingut com a espectadors companys de la Xarxa de Química Teòrica i Computacional de Catalunya. Gràcies, Agustí i Antònio i famílies. I també gent de Girona com l’Helena i família.
En la sessió d’avui he explicat algun dels jocs, com el número cíclic 142857, o el viatge per Europa basat en la paritat.
Abans he assistit al taller de topologia (cintes de Moebius) de la Natàlia Castellana, professora de matemàtiques de la UAB.
Un excel.lent matí. Per cert, El País en parla a la seva edició d’avui diumenge, amb un titular que ens va com anell al dit: “La ciencia celebra su magia“, i subtítol “La Fiesta de la Ciencia combina ocio y divulgación en la Ciutadella“. Per la seva part, La Vanguardia parla de Con la Ciencia al Parque. El Punt, en la seva edició de Barcelona, publica “Un passeig de Ciència“.
Hola.
Felicidades por la iniciativa y ánimos a los organizantes y participantes. La verdad es muy explendoroso el futuro de la ciencia, si actividades como estas siguen realizándose. Mas aún, las promesas de la Ministra parecen que auguran y aseguran un futuro económico basado en la ciencia.
Posiblemente, un estudio neuronal de adolescentes permita obtener datos valuosos de las conexiones neuronales que se forman al emocionarse y entendiendo la ciencia. Y en un futuro poder estimularlas para obtener conexiones favorables.
Muy interesante: explicar el entrelazamiento por medio de cartas… Seguro que Cirac estará muy contento, al saber que la EPR tiene sentido…
Muchas gracias,
Martin.