He vist avui a El País que la Fundación CyD ha publicat el seu darrer informe (aquí hi ha el pdf) sobre la contribució de la Universitat espanyola al desenvolupament. Aquest informe és força llarg, i demana una anàlisi una mica detallada. Només comentaré les quatre taules que publica El País. Al menys el titular d’aquest diari ho deixa clar: el concepte de millor universitat depèn del que es busca.
És molt interessant la taula de nota mitjana dels estudiants que entren a una Universitat, ja que, si es comparen les que tenen un conjunt de titulacions semblants, és una certa indicació de la seva capacitat d’atracció (també n’és el percentatge d’estudiants en primera opció, però això depèn més de les places ofertades). El problema és que no hi ha dues universitats iguals.
Una segona taula és el percentatge d’estudiants que acaba la carrera en el temps previst. Jo diria que no s’ha caigut en què hi ha estudiants a temps parcial.
Les altres dues taules que proporciona El País són d’indicadors relatius: despesa per estudiant i ingressos per i+d per investigador. Crec que en tots dos casos la concreció de numerador i denominador deu ser difícil. Ho dic per experiència en el cas de computar ingressos per i+d i per determinar què és investigador.
Malgrat que tot és perfectible, l’informe de la FCyD és interessant i permet apreciar tendències.
Segurament que les universitats no poden escollir els seus estudiants ni obligar-los a què hi estudiïn. Ara bé, sí que poden fer una cosa: tenir polítiques docents i investigadors que, en ús de la seva autonomia, proporcionin la màxima qualitat a la seva docència i a la seva recerca. Perquè si una universitat té molts d’estudiant amb nota baixa, no vol pas dir que sigui dolent. Pel cotnrari, té més mèrit que no pas aquella que només té estudiants bons.
En tot cas, una bona notícia per a la Universitat de Girona: apareix al rànking d’ingressos d’I+D per investigador.