Em pregunto quin pes tenen les tradicions i l¡status quo. No hi entenc prou, però veig que les enginyeries tenen un tractametn especial amb els nous graus unviersitaris. A El Páís d’avui hi ha un reportatge sobre la propera regulació d’aquests estudis, que ja fa temps que s’endarrereix degut a la qüestió de les competències professionals.
No acabo de veure per què uns estudis tenen definides les professions a nivell de grau i màster (enginyeries) i uns altres només a nivell de grau (ciències, per exemple). De fet, es tracta d’un tema clau: uns estudis són professionalitzants i uns altres no. Una persona que estudia enginyeria industrial vol treballar segurament d’enginyer industrial. Un que estudi química o econòmiques té vàries sortides, vàries no lligades necessàriament a la professio de !quínic” o “economista”.
Les coses són com són i no com haurien o podrien ser. Netre tant, els pares d’estudiants de 2n de batxilelrat que potser voldrien fer enginyeria tenen dubtes sobre què espera als seus fills el proper curs 2009/2010.
El pla Enginycat, el dèficit d’enginyers de tot tipus, … serà difícil de resoldre si no es concreta la reforma dels estudis d’enginyeries. Les coses són com són i no com podrien ser.
Tot plegat, enginyeria de les enginyeries. Metaenginyeria.