EL diccionari virtual lliure Farlex defineix Multiversitat com a A university that has numerous constituent and affiliated institutions, such as separate colleges, campuses, and research centers.
Àquesta definició em fa reflexionar sobre l’entrada de l’amic Enric Canela, fa pocs dies, en què comentava un article de la Gaceta de los Negocios, on aquest diari econòmic es planyia de l’excés d’universitats existent. Un dels arguments era que cap universitat espeanyola es posicionava adequadament al rànking de la Unvieriitat Jiao Tong, que ha esmentat moltes vegades que és dolent, ja que depèn de la mida d’una Univeristat i no pas de la seva qualitat, i a més té un biaix molt gran envers les universitats anglosaxones.
La Gaceta esmenta 76 universitats a Espanya, amb una situació no gaire diferent a Itàlia. És això dolent? Doncs crec que no. El que és dolent és que algunes d’aquestes preteses universitats no facin bé la docència o no facin bé la recerca. Quantes de les universitats privades (23) tenen investigació´raonable?
La Gaceta esmenta la importància de la Formació Professional. Crec que l’article reflexa un problema social: la Universitat té molt de prestigi,´proporciona un component emocional a la gent, i els pares desitgen que els fills vagin a la Univeristat. Mentre la Societat no valori per igual una persona que ha fet FP i un universitari, hi haurà aquesta situació.
Ara, però, s’hi afegeix el propi objectiu de la Universitat. Ha de servir fer formar professionals, o bé per donar una formació addicional a la de Batxillerat? Els quatre anys que més o menys es poden passar a una carrera han de servir per acabar de formar-se en una visió integral del món, acabant d’agafar capacitat crítica, assolint`habilitats comunicatives, informàtiques i lingüístiques aprofitant l’estudi d’una determinada disciplina.
Estudi és una paraula que no es fa servir gaire. Estudiar no és empollar o fer colzes, és tenir una inquietud perl coneixement del perquè de les coses, una voluntat de saber. Una curiositat per les coses noves, allò que ara tot el dia se’n diu innovació.
Això és la Universitat, perquè la societat que ens ha tocat viure no és encara educada com l’anglosaxona o nòrdica. Les Universitats tenen aquí un sentit molt important de màquines de tren que arrosseguen un munt de gent cap al futur, cap endavant. No en sobre, sinó que en falten. I a més, permeten captar i retenir talent. Gràcies a l’existència de més universitats s’ha ampliat el número de grups de recerca que tenen una massa crítica per fer coses.
I com es compta el número d’universitats? Podríem ajutnar totes les públiques de Catalunya en una de sola, i s’pareixeria immediatament a tots els rànkings… Una Multiversitat de Catalunya… Però suposo que hem de seguir els paràmetres europeus i americans: una universitat va lligada a una ciutat, o a un territori fàcilment identificable.
No sobre universitats, en falten, on hi hagi bona recerca, on hi hagi bons investigadors, on els estudiants hi trobin caliu. No importa gaire com s’organitzi l’activitat docent, si són graus o llicenciatures. El que importa és que hi hagi bons professors-investigadors.
La iniciativa de la UPB de convocar places de personal investigador pot sermblar novedosa, però de fet ja es fa. Quan es convoca una plaça de professor, caldria pensar en quina línia de recerca tindrà, i en segon lloc quin paper jugarà en la docència de la Universitat, ,si n’hi té. No sobren professors, no sobren titulacions. Es pot pensar en què és el primer si l’ou o la gallina, si primer hi ha titulacions o primer hi ha recerca.
Com sempre, la resposta està en el vent, el vent de la història que ha portat a tenir unes universitats d’una forma, i no d’una altra. I seguirà essent àixí. No en sobre, d’universitats. El que cal són universitats bones, una multiversitat on recerca i docència vagin agafades de la mà.