Fa algunes setmanes, per tal de preparar la Nit de la Recerca i la Setmana de la Ciència, vaig comprar un parell de llibres: Molecuar Origami i Multimodular Origami Polyhedra (per cert, en aquest darrer hi ha el substaniu en gnlgès “catalans” per descriure els sòlids duals dels sòlids arquimedians).
Fer molècules amb petites peces de paper s’ha mostrat com a molt divertit. Ho hem pogut copsar cada vegada que tenim una escola o que passa gent pels tallers de modellatge molecular.
Això em fa pensar en si tot plegat el tema de Bolonya no és un gran origami. Igual que quan es fa un sòlid en paper o una molècula origàmica, es van fent les peces, es va muntats… i al final, te n’adones ue has bastit una figura que et fa gràcia.
La papiroflèxia, no és pas fàcil, cal tenir una mica de paciència i una mica de bona mà. I primer cal provar amb models senzills.
Aplicant-ho al Procés de Bolonya, cal recordar que ja hi ha des de fa anys proves pilot de graus adaptats a Bolonya, coexistint amb les llicenciatures. Que ja hi ha en marxa graus nous (a la UdG, per exemple, Medicina i Publicitat i Relacions Públiques). Que moltes assignatures ja es dissenyen i s’imparteixen d’uan forma totalment diferent al que es feia fa cinc anys. Ara cal bastir el conjunt. I certament s’ha fet malament, començant primer per la tetulada (màsters).
En lameva humil opinió, l’entrada imparable de les TIC en l’aprenentatge, el nou model de professor, la Web 2.0, o la innovació educativa com a eina fonamental, això sí que és Bolonya. I seria Bolonya encara que el procés de Bolonya no s’hagués obert, encara que les titulacions no s’haguessin reformat.
El probelma no ss si aturar o no el Procés de Bolonya, perquè a Bolonya ja hi som! I els estudiants tenen alguna raó per queixar-se, perquè ningú no té mai tota la raó, quan es tracta de temes opinables.
Perque no es pot discutir racionalment allò que és una qüestió emocional. No és pas una qüestio de si Bolonya sí o no. La qüestió és si volem una Educació Superior 2.0 o no. La raó per davant de l’emoció, però amb l’emoció.