En Quim Bosch publica una entrada al seu blog Eureka titulada “Where are you from“, on explica la dificultat d’expressar d’on és quan és lluny de casa. Jo també hi he passat, per aquí, i puc entendre força el que diu.
Això m’ha fet pensar altra vegada en el tema de quina és la societat a la qual pertanyo. Què vol dir ser gironí, català, espanyol, europeu…
Sempre he pensat que els jocs olímpics són interessants pel que fa a l’esport individual. A nivell col.lectiu, igual que en campionats de futbol o bàsquet, són poc rellevants, ja que s’enfrenten equips de potència diferent. És força absurd que juguin USA contra Suïssa, ja que juga una població de 300 M contra una de 5 M.
El que seria interessant és recuperar una mica el sentit més clàssic de les ciutats o àrees metropolitanes, amb equips que s’haguessin anat formant amb el temps, a partir d’uns processos de formació. Per això l’esport universitari americà té gràcia. Pensant-ho bé, per això les universitats com la de Girona tenen la seva raó de ser: són universitats que confereixen caràcter a un territori metropolità-comarcal. Per això m’agrada que les olimpíades siguin organitzades per una ciutat.
El tema de les seleccions és emocional. El que cal mirar no és pas de fer-ne més, sinó d’abolir-les. Les seleccions divideixen. Cal buscar coses que uneixen els pobles, no pas que sembrin la zintània.
He defensat moltes vegades el domini no territorial “.edu” per a la meva universitat. Per això defenso una internet no territorialitzada, per això no vull un FaceBook que repliqui països , per això vull la meva pàgina de Google en anglès. Ser català no és voler una selecció esportiva, ser català és voler-ho ser en el dia a dia. Em vaig unir al grup Catalans 3.0 de Facebook. De moment, excepte del seu promotor, no hi he trobat idees novedoses.
Cal no anar contra ningú, sinó anar a favor de tothom.