Primera i segona divisió: ubicació d’un investigador

Ahir a El País hi havia el reportatge titulat Este cerebro no volverá a investigar, i amb el subtítol La historia de un matemático premiado que abandona por un sueldo fijo .

Aquest reportatge presenta el cas d’un investigador matemàtic que vol quedar-se a la Universitat, però que no pot aconseguir una plaça. Es tracta doncs d’un cas més dels molts que hi ha hagut en els darrers vint anyus.

Crec, però, que el reportatge no entra prou al fet que per ser professor-investigador és bo veure món. En el camp de la CIència, com en els altres camps, és molt convenient fer una estada postdoctoral. El matemàtic objecte del reportatge no n’ha fet. Veure con funcionen els altres laboratoris d’altres indrets, i fer una primera focalització de la recerca de cadascú és molt important.

Crec que el fet que un doctor es quedi a la mateixa universitat i no faci una estada postodoctoral no és gaire bo. Potser el cas que esmenta El País n’és una excepció. Entenc que darrere hi ha una història d’una persona, però no es dóna gaire bon missatge als futurs investigadors.

Tal i com diu el reprotatge,

La investigación requiere muchas horas, incluso en vacaciones, porque no basta con cumplir. Para publicar y acumular méritos, hay que revisar artículos, ir a congresos, leer mucho y pensar. Durante horas. Llega un momento en que tienes las incógnitas tan presentes que puedes trabajar mientras caminas. Pero es un esfuerzo gratificante

Cal fer tot el possble per retenir talent. Però els talents s’han de deixar retenir.