Què és la producció científica?

Ahir 6/2/2008 a El País hi havia un article d’opinió de J.C. Argüelles sobre la producció científica. Malgrat que inicialment l’autor sembla estar força d’acord amb els paràmetres de citació d’articles i publicacions, després fa algunes consideracions, ja ben sabudes pels col.lectius investigadors, sobre els descobrimetns científics.

M’agradaria afegir-hi alguna cosa: igual que els trams de recerca d’un professor universitari indiquen que la seva recerca arriba al mínim com perquè se’l pugui considerar investigador actiu, els diferents indicadors de producció científica (factors d’impacte, citacions, índexs h, etc.) mostren la quantitat i qualitat de la feina d’un investigador.

Però d’aquí a pensar que els diferents barems mesuren els grans avenços científico-tecnològics hi va un bon tros. Argüelles menciona com es van produir els grans descobriments de la primera part del Segle XX. Crec que eren altres temps. La massa d’investigadors era molt més petita. També comenta la dificultat de tenir publicacions locals de difusió global. Realment jo considero la revista Journal of Chemical Physics, Nature o Journal of the American Chemical Society tan meva com ho poden sentir els americans. Estem en un món globalitzat. Ja ho he dit altres vegades: publicar en anglès no mata el català; pel contrari, el que el mata és no publicar-hi res o, pitjor, fer-ho en un català no idiomàtic.

Argüelles es pregunta en aquest article una mica confús si cal investigar amb l’objectiu de descobrir o de publicar… Jo li responc: cal investigar perquè és l’obligació dels investigadors, les publicacions són la prova que investiguen i que fan servir correctament els fons públics (el finançametn públic és el normal a les universitats). Els descobrimetns arribaran en funció de les seves capacitats i, desenganyem-nos-en, de la sort.