Donat que no està pas gaire clar que l’equip de l’Akasvayu Girona de bàsquet ACB continuï la propera temporada, s’ha engegat una campanya de recollida de signatures virtuals a girona-acb.com
És semblant aquest cas al de les carreres universitàries? O als grups de recerca? Les raons perquè Akasvayu (o Club Bàsquet Girona) no continuï l’any vinent són econòmiques. Si es vol fer un paper digne, cal jugadors bons, i això cal pagar-ho. Un lloc petit com Girona potser no pot sostenir un equip ACB. Amb aquest argument, tot el bàsquet d’èlit professional aniria a les grans ciutats.
No és el mateix que passa amb les carreres universitàries? Caldria un mapa de l’esport professional, que a Girona hi hagués un parell d’esports a màxim nivell, que a Tarragona n’hi haguéssin d’altres, a Manresa, a Lleida… un sistema jeràrquic que dongués vida a les ciutats mitjanes. No només en bàsquet, també en futbol, handbol, béisbol, etc.
El mateix hauria de passar a l’ensenyament superior. Intentar que no tot es fes a Barcelona, i permetre singularitzar-se a les ciutats mitjanes. No fer que hi haguéssin universitats de primera i de segona. Caldria pensar en un sistema universitari català de veritat, harmònic, equilibrat i distribuït pel territori.
Mentre pensem en salvar silologies o enginyeries, si sembla bé es pot signar perquè l’ACB continuï a Girona!
Aquesta supervivència està marcada per la diferenciació. El cas més clar és el Joventut de Badalona. La seva diferència és la seva política proactiva de pedrera. Té marca diferenciada. la pregunta és tenen marca les universitats no barceloneses?