Pot una persona estudiar una carrera per plaer, per conèixer coses, i no pas per les sortides professionals que pugui tenir? Pot un llicenciat en medicina exercir de forma privada quan als hospitals hi falten metges? Pot una persona amb títol universitari renunciar a treballar en el camp en què ha estudiat?
Són preguntes complicades, i les respostes no són pas fàcils. Crec que s’està posant massa èmfasi en les sortides professionals de les titulacions universitàries. A la Universitat s’hi va en primer lloc a estudiar, i a estar preparat, adquirint també habilitats instrumentals (informàtica/tic, anglès, comunicació), per afrontar el món del treball i anar-se formant al llarg de la vida. I més tenint en compte que cada cop més una persona treballarà en varis llocs i el concepte d’estabilitat canviarà.
La Universitat no és formació professional. La Univeristat proporciona formació intel.lectual, cultiva l’esperit. El màxim exponent d’això és al doctorat, ja ho sabem, que comprota la feina d’investigadorm (un cas particular n’és la de professor universitari).
Sobrequalificació? Caldria primer definir què vol dir qualificació. I en el cas dels doctors? Hi ha una mancança gran en el reconeixement del títol de doctor a les empreses( cal reconèixer que el recoenixement social és millor).
Una altra cosa és si es considera que els impostos dels ciutadans estan ben esmerçats quan una persona amb títol superior fa feines per a les quals cal un títiol iinferior. Però pensem-hi bé, volem una societat entrenada, o una societat educada?
L’edició d’avui de l’Avui en parla, igual que ho fa l’Enric Canela., i diu que un 30% de llicenciats fan feina inferior. Ostres, no està pas malament que el 70% facin feines d’acord amb el seu nivell!
Són reflexions superficials, aquest és un tema complex i que demanaria un bon debat.
Mirat així tens raó, però cert és que genera frustració. Si a sobre li sumen una mala retribució en un percentatge alt…
M’agradaria conèixer la comparativa amb l’OCDE.