Un públic entusiasta, la gent gran

Avui he fet una xerrada en el marc de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran, a la Casa de Cultura de Girona. El tema ha estat el món molecular, a partir del taller que hem desenvolupat al nostre grup de comunicació de la recerca InnoCiència, anomenat Ballant amb BioNanoMolècules.

Davant d’una sala plena de gent, amb una extensió en video a una altra aula, he pogut copsat l’interès de la gent gran per conèixer coses. Hi he vist cares d’atenció, mostres de curiositat, ganes d’aprendre. Els he dit que la ciència, la química, no és fàcil, que cal saber matemàtiques. M’han dit que no els importa no haver-ho entès pas tot, però que els ha agradat sentir la melodia de la ciència, conèixer territoris per a ells inexplorats de l’astroquímica o l nanotecnologia.

És un deure del professor universitari, des del meu punt de vista, fer aquesta aportació a la Societat. Moltes vegades parlo de la nostra connvexió amb l’ensenyament preuniversitari. Però també tenim un deute amb la gent gran, aquella que ens ha ajudat a ser universitaris, i que potser no en van ser degut al’època que els va tocar viure. M’agrada molt fer xerrades als estudiants joves de secundària. Però avui he tornat a gaudir de l’atenció de la gent gran de Girona, i hi he pogut fer petar la xerrada una bona estona després de la confèrència. Hem de comunicar tothom, amb el registre adient, les coses que fem els investigadors, i on es troba la frontera de la ciència.