Avui fa 40 anys de la recuperació d’estudis universitaris a Girona. L’1 d’octubre de 1969, tal com escriu al Diari de Girona el cronista oficial de la Ciutat de Girona, Enric Mirambell, van començar les classes de la delegació de Lletres de la UAB. L’any següent van començar les classes de Ciències, i fa 35 anys les de d’Enginyeria Tècnica. Naturalment abans s’impartien classes a l’Escola Normal de Magisteri, i també de Peritatge Mercantil, però encara no tenien rang universitari.
Per auna ciutat petita com Girona, i per al seu entorn geogràfic, no hi ha cap dubte que la Universitat (creada pel Parlament de Catalunya aviat farà 18 anys, o sigui, amb una majoria d’edat) ha suposat un estímul social i econòmic cabdal. De fet, em pregunto si es podria entendre la Catalunya del Segle XXI sense les universitats anomenades perifèriques. Segurament que no, i que si no s’haguéssin creat el 1991 s’haguéssin hagut de crear més endavant. L’equilibri territorial de Catalunya ho demana.
Les Universitats catalanes estan clarament al capdavant de les peninsulars, i poden comparar-se a les de l’euroregió on estat ubicades. Les coses es poden fer encara molt millor, però a vegades cal mirar enrere i observar i reflexionar sobre el que s’ha fet.
El resultat d’avui mateix en la convocatòria de Campus d’Excel.lència Internacional dóna la raó a tot això. En cara que no n’han obtingut, les universitats de Girona i Lleida estan ben posicionades per tenir-ne a la propera ocasió. Mentre tant, cal felicitar les universitats de l’àrea metropolitana de Barcelona i sobretot la Rovira i Virgili. Bona feina.