La xerrada que vaig fer divendres a la Biblioteca segueix proporcionat-me agradables sorpreses reflexives. Per un cantó, he descobert que algú ja es va fer la pregunta (en castellà) sobre si és possible una Universitat 2.0: ¿Es la Universidad 2.0 posible? En aquesta enrada del blog de Jose Carlos del Arco Prieto s’hi troben unes bones reflexions sobre aquest tema. Només en voldira destacar dues frases crítiques:
Algunos políticos o rectores que usan blogs escenifican la incoherencia total, presentando blogs oportunistas en época electoral que dejan de usarse después del recuento. Creo necesario inculcar primero los valores y actitudes 2.0 en la sociedad, y después recurrir a las herramientas como un instrumento más para realizar estos principios.
Quizás una de las mayores barreras de la implantación del software social en las Universidades es el propio Sistema Universitario tradicional: su organización jerárquica y cerrada que fomenta la endogamia, el sistema de méritos vigente que promueve la competencia entre universidades y departamentos, el excesivo clasismo, los intereses creados, y el distanciamiento general con la sociedad.
Per un altre cantó (gràcies, Laia!) la revista Presència destina vàries pàgines de la seva edició d’avui diumenge 29/3/09 a les xarxes socials, amb el títol Amics 2.0. Del seu web n’agafo la introducció:
Tot està connectat. Aquesta frase la feia servir fins fa relativament poc un diari de premsa gratuïta. La idea estava en certa manera manllevada del concepte de l’efecte papallona. Aquest concepte, emmarcat en la teoria del caos, estableix que qualsevol petit canvi en un extrem del món pot produir un efecte demolidor en l’altre, sense que aparentment les dues coses tinguin connexió. A internet la idea que tot forma part d’un únic univers l’expressen dues teories: la dels sis graus de separació i la dels deu salts. La primera manté que qualsevol persona de la Terra pot arribar a una altra que estigui a qualsevol racó del món mitjançant una cadena de coneguts que no té més de cinc intermediaris (connectant les dues persones, per tant, en només sis enllaços).
Tot és 2.0. Ahir deia que caldria buscar un nou adjectiu. Espero que aquest huracà no ens engoleixi i desapareguem pel seu vòrtex. I si és un tornado, tampoc.
Ara ja no només es tenen amics, sinó que també es poden tenir amics 2.0.
Una universitat 2.0? Un concepte possible que es va introduint de mica en mica.