Quan faig xerrades sobre química a estudiants i professors de secundària, o bé al públic en general, solo acabar parlant del meu químic favorit. en Panoràmix.
Reconec que les aventures d’Astérix, Obélix i tots els seus companys del poblet gal sempre m’han apassionat. Més que no pas per la seva crítica, per la seva constatació de la realitat. Astérix en Espagne n’és un bon exemple.
Quan vaig de viatge solo aprofitar per comprar exemplars de l’Asterix en llengua local. Guardo en especial Asterix in Germania, en llatí, que em van fer comprar quan n’estudiava.
Ara llegeixo a El País que l’Uderzo, un cop mort Goscinny, està barallat amb les persones del seu entorn. No sé si és bo o no que continuïn les aventures d’aquest poble gal, però m’agradaria que no hi hagués gaire problemes. La química màgica que guarda la poció que els fa invencibles em recorda el laboratori químic, un lloc inversemblantment estrany per a un químic teòric com jo.
Llegir l’Astérix em va servir per conèixer moltes coses, per exemple la geografia francesa gràcies a Le Tour de Gaule. De química, poca, però la perola d’en Panoràmix em permet proporcionar moments emotius a les xerrades serioses de la ciència i la química.
Gràcies, Panoràmix, Obélix, Astérix!
I per cert, molt interessant la compilació de noms propis en diferents llengües que hi ha a l’entrada francesa de la Wikipedia per a Astérix. Panoramix és Getafix en anglès…
Gran químic en Panoràmix! El secret de la composició de la poció és una mostra del punt de màgia que va lligada a la química!
Llegeix Astèrix en llatí, t’agradarà!
Quines gran aventures que hem viscut amb els nostres amics, els irreductibles gals… Sempre m’ha agradat el misticisme alquímic d’anar a collir vesc a les capçades dels arbres amb la falç d’or i preparar la poció màgica amb aquell llam de marmita… Fantàstic l’episodi del “Cop de menir” on tot el poblet trontolla perquè el seu druida ha perdut la xaveta i divertidíssim “Astèrix el gal”, on amb la poció de “fer creixer cabells” en Panoràmix deixa els romans amb un pam de nas!
Són bojos aquests romans!