Un reportatge d’El País d’avui titulat Nuevos bibliotecarios para la era digital tracta de les noves funcions de les persones que treballen a les biblioteques, i de les pròpies biblioteques, sobretot les més visitades per nens i joves.
El meu barri té un Centre Cívil amb una biblioteca de l’Ajuntament. És un lloc dinàmic, on la gent llegeix diaris i revistes, demana i torna llibres, navega per Internet per pantalles a la vista de tothom al mig de les lleixes, de les cadires i dels sofàs. És un lloc ple de vida, on les persones que hi treballen no només registren els llibres que es deixen, sinó que assessoren joves i grans en Internet (com diu el reportatge d’El País, d’alguna forma són professors d’alfabetització digital).
Divendres 27 de març tinc previst una xerrada en el marc d’una jornada de la Bibloteca de la UdG amb títol “És possible la Universitat 2.0?”. Naturalment, tot depèn de la definició d'”Universitat”, i de “2.0”. Però hi pot ajudar una nova biblioteca amb unes noves funcions de les persones que hi treballen, amb una organització semblant a la que vaig trobar al Student Learning Center de la Universitat de Georgia.
Nota: del nou paper de les biblioteques com a nodes de xarxes socials se’n fa ressó el web de Pew Internet (xerrada el 30/3).