Ser membre d’un jurat d’uns premis no és pas cosa senzilla. Cal mantenir una equidistància entre el respecte a allò establert i la sorpresa davant d’allò novedós. Els gairebé 100 blogs que van arribar a la final dels Premis Blocs Catalunya 2009 (twitter: #pbc09) m’han ensenyat moltes coses i m’han ajudat a reposicionar-me en aquest món blocaire proto2.0. He d’agrair a stic.cat la gran experiència que he tingut en format part del jurat de 2009. L’any passat, en la seva primera edició, ja vaig tenir l’honor de fer una de les xerrades prèvies a l’acte de concessió dels premis.
Tamborets i no pas cadires darrere taules que marquen fronteres innecessàries. Tamborets alts, perquè el moderador (Toni Sellas) i els ponents puguin mantenir el nivell de la mirada amb l’abundant públic que ha volgut fer alguna cosa més que presenciar en directe l’estricte acte d’atorgament dels premis. Els tamborets, la taula amb les ampolles i gots d’aigua, a un cantó de l’escenari, segurament un acte d’humiltat dels Premis, de la comunitat blocaire cataloparlant, dels que són 2.0 i dels que encara estem investigant què és exactament això del 2.0 (o potser que no ho sabrem perquè la comunitat ho redefineix constantment).
L’acte més formal de concessió, amb espurnes molt emocionals de conferenciants o de videos, no deceb ningú. M’agrada i m’interessa saber el perquè de cada blog, les raons de la concessió, l’esforç i la motivació de cada blocaire. Històries senzilles, potser alguna de més elaborada, que no amaguen que, darrere la pantalla de l’ordinador o del mòbil, hi ha cadències personals, reflexes de la societat.
Pocs ordinadors portàtils engegats (el meu n’és un). Molts de mòbils tipus IPhone. Un reflex que les coses canvien. Jo no m’hi acabo d’acostumar, perquè m’agrada escriure en un teclat, fer-ho ràpidament, encara que els errors de teclejat siguin aparents.
Acabat l’acte, el networking, que jo anomeno pica-pica, on em retrobo amb la gent del dinar, on oblido per un moment la virtualitat 2.0, on des de l’estòmac fins a l’oïda retroben el món físic, que és tan real com el la Internet. Al final, tot és informació. I com diguem al curs Intercampus que muntem des de la UdG, la informació són bits, és ben real.
Gràcies a stic.cat per un dinar, una tarda i un vespre excel.lents. I penseu en fer una categoria de ciència, perquè ens heu d’ajudar, als científics, a formar part de la Cultura. En som part, encara que a vegades nosaltres mateixos ajudem a oblidar-ho. Segurament ens fan seure en un tamboret, en lloc d’una butaca. Però potser és que, igual que a l’organització dels @pbc09, ens agrada.
Miquel
primer de tot agraït-te la col.laboració amb Stic.cat des del primer moment, vas creure en nosaltres l’any passat I segueixes creient, ets un estímul. I la proposta del premi bloc de ciencia/recerca sera una de les innovacions que tindrem sobre la taula per a la propera edicio. Com deism al dinar la màgia està en la societat del coneixement I la universitat I tot el sistema educatiu són els protagonistes.
Una abraçada
Felicitats a Stic.cat. M’uneixo a la proposta d’afegir de cares a l’any vinent la categoria de Ciència o Cultura científica. Felicitats als guanyadors dels Premis, el ReAcCIONa i El Kid científic hauran de tornar-ho a intentar en una altra ocasió… Seguirem treballant per la divulgació científica!
Gràcies a vosaltres per la organització!!
Salutacions!