Ciència i xarxa, un laberint 3-D

Image

Quina serà la utilització de les noves eines sobre la Internet (facebook, twitter, linkedin, altres xarxes socials, etc.) i de les eines més clàssiques (blogs, webs, e-mail, etc.) en el món de la ciència? Mentre segueixo veient que el dia té 24 hores i que cada cop costa més detectar ítems rellevants en el mar genèric de la internet, i que cada cop costa més fer arribar missatges rellevants a qui un creu que haurien d’arribar, és interessant repassar alguns elements notables que he trobat aquests dies (potser perquè és final d’any, potser perquè estem en l’onada expansiva de les xarxes socials, o potser no hi ha cap raó racional).

De fet, en Xavier Lasauca ha publicat avui al blog de la GenCat una entrada sobre Ciència a la Xarxa, on fa un breu comentari a la darrera jornada JOCS’098 i fa una breu introducció al recull que manté sobre xarxes socials, ciència i institucions d’educació superior (blocs, comptes de Twitter i canals de vídeos sobre ciència i R+D+I de Catalunya, l’anomenada R+D 2.0). No acabo de veure, però, la r+d 2.0, en el sentit que hi hagi conversa, reflexió, que els centres de recerca i els investigadors connectin de forma bidireccional amb la gent. De moment molts d’agents fan servir les xarxes socials per “ser-hi”. I n’hem d’estar contents, però la r+d 2.0 és molt més que no pas això.

La xarxa es vol fer servir per fer-hi recerca. Per això la gent de Seed Magazine impulsa l’anomenada “citizen science”, que va des de l’observació natural fins a l’astronomica, passant per la simulació d’experiments en xarxa.

Però cal anar amb compte amb el concepte democràtic de recerca (The Danger of the Online Scientific Community), i el concepte d’expertesa i d’expert (fa poc en vam parlar al congrès ComCiRed amb en Claudi Mans, vaig comentar-ho a una de les xerrades)

Ja m’agrada que a mitjans de gener es faci a Austin, Texas la conferència Learning Environments for a Web 2.0 World dins de l’Educause Learning Initiative:

  • The ways that technology-enhanced environments can open up learning, thereby dissolving traditional boundaries of space and time
  • The value of cross-campus collaboration in the creation of new learning environments
  • Strategies to develop campus environments built on engagement, collaboration, authenticity, and co-creation
  • Opportunities to leverage shared networks and Web 2.0 tools to construct truly global learning environments, where students interact and collaborate with peers across geographic boundaries
  • New learning environments that elevate the importance of participation and social interaction as a way to empower both instructors and students

Com passa sovint, els americans tenen ganes (i segurament que poden) ser els més innovadors. Per això el web good.is es pregunta quins seran els principals reformadors de 2010 (Who Will Be 2010’s Top Education Reformers?) Responent a aquesta pregunta també es reflexiona sobre el que cal canviar per millorar.

Tot plegat em recordo al laberint 3-D de Longleat, al Sud d’Anglaterra (a la foto), el més difícil que mai no m’he trobat. Les connexions, passadissos, ponts, culs-de-sacs, eren complexos. La ciència 2.0 no serà cap camí de roses.