Els temes científics ens sorprenen cada dia. De fet, aquí hi rau una de les coses interessants de la ciència: la capacitat de sorpresa. És molt avorrit, que tot sigui predible.
He vist al New York Times que la policia iraquiana fa servir uns detectors d’armes que no fan servir bateries sinó una espècie de vareta màgica. El problema és que la vida de moltes persones depèn del funcionament d’aquests detectors que, segons el NYT, no passarien cap prova científica. Sembla pseudociència i un retorn als fenòmens paranormals en un ambient complicat, en països en desenvolupament.
En un altre cantó de la ciència, es fan passes importants cap a la construcció d’un ascensor espacial, on un robot ha de pujar per un cable (nanocable, millor dit) enganxat a un satèl.lit geoestacionari a 36.000 km d’alçada. Fa pocs dies una empresa ha guanyat un premi de gairebé un milió de dòlars per haver sapigut donar energia a distància (mitjançant un làser) a un robot que va pujar un quilòmetre per un cable penjat d’un helicòpter. I tot això amb vent.