Distractabilitat digital

Image

(Figura més grossa: InformationIsBeautiful.net)

Conceptes com societat/economia de la distracció o interrupció són força corrents en les discussions a la interfase entre universitat i TIC, i més encara amb l’avenç imparable de la web 2.0. Ara he vist una figura interessant (Jerarquia de distraccions digitals) que ordena la distractabilitat de les tasques més habituals en una persona o organització que fa ús intensiu dels recursos de la xarxa.

M’ha semblat interessant, en aquesta figura, que es tracti no només l’eina, sinó la forma de fer-la servir. Per exemple, el correu electrònic: si és per feina, per família, interpersonal o grupal… Una mica lliga amb el que vaig comentar no fa pas gaire sobre l’ús que jo mateix en faig (del correu electrònic rebut).

Google, LinkedIn, Flickr, YouTube, Facebook, Twitter, Ebay, e-mail, Skype… paraules que potser dintre d’un temps ja no voldras dir gaire res, i que segur que seran acompanyades d’altres que avui ni tan sols coneixem.

Fa dos anys, a la primera Nit de la Recerca on la UdG va participar, a l’stand d’InnoCiència vam fer servir el twitter (gràcies a en Dídac López que va preveure la seva futura utilitat). Dos anys després és una de les principals eines 2.0 (un altre cas de senzillesa, tampoc no semblava que els SMS anéssin a ser res més que una cosa secundària a la telefonia mòbil).

Aquest figura posa l’IPhone a la punta de la piràmide de la distracció. Me’n volia comprar un, però potser m’hi pensaré. Cal no fer-ne un gra massa.