Reconec que sóc un fan del cub de Rubik. El vaig arribar a fer en 2-3 minuts, encara que per tornar-hi m’he d’estar tot un dia recordant els passos que cal fer. De fet, vaig descriure’ls en un fitxer,després que m’adonés que me n’oblidava. El més curiós, però, és que les meves mans sí que se’n recordaven!
Ara veig que ha sortit el Dodecaedre de Rubik. Bé, el títol correcte no diu això, però jo li’n dic. Deu ser molt difícil. Per 50 USD, potser l’encarregaré. I segur que aviat arribarà a Girona.
Quan sembla que les coses ja són difícils, encara s’hi poden fer més (del cub al dodecaedre). De fet, això vol dir que sempre es pot millorar i innovar. Hauríem d’aplicar-ho a les nostres universitats.
Un bon repte per superar! Sembla bastant difícil de resoldre aquest “dodecaedre de rubik”… Deu caldre paciència, enginy i temps.
Caram no coneixia aquest dodecaedre rubik, és molt temptador, a mi també m’apassiona.
Precisament en el post d’avui apareix el meu rubik viatger a les mans d’uns nanos de Shanti Bhavan.
Salutacions des del sud de l’Índia!