Chemistry World comenta un article de Nature de la Universitat de Manchester sobre la síntesi de ribonucleòtids fent servir petites molècules precursores en condicions semblants a les que podria haver-hi hagut en èpoques remotes a la Terra. Aquestes molècules són tan senzilles com la cianamida, el glicolaldehid, o fosfat inorgànic. Es tracta de la hipòtesi d’un “Món d’ARN”:
The ‘RNA world’ hypothesis is a widely-held view of how DNA-based life may have originated in which RNA – a polymer of activated ribonucleotides – is thought to have preceded DNA. The theory holds that RNA acted as an information-carrying molecule that was capable of catalysing its self-replication to support early life. However, one of the biggest problems of the RNA world hypothesis has been how the nucleotides came to exist in the first place.
En aquesta entrada de Chemistry World, aquesta hipòtesi és contestada per un investigador de la New Yord University. Es tracta doncs d’un tema apassionant que lliga amb una altra aportació teòrica des de Torino, de Piero Ugliengo i Albert Rimola (exdoctorand de la Mariona Sodupe, amb qui hem compartit InnoCiència). Aquests dos investigadors intenten aportar llum a la pregunta de si la vida a la Terra va començar per la síntesi de molècules precursores als grans de pols que hi ha a l’espai interestel.lar. La revista Chemical Science (també de la Royal Society of Chemistry, igual que Chemistry World) ho va recollir en un article. A més, l’article original, a la revista PCCP, en va ser la portada (recollida a la imatge):
Piero Ugliengo and Albert Rimola from the University of Turin used quantum mechanics to show that amino acids synthesised in deep space molecular clouds can be captured by interstellar dust particles. Ugliengo says that the particles could have travelled to Earth, where the amino acids were released into the ‘primordial soup’ ready for the synthesis of early proteins.
Així, es proporcionen evidències d’un fenomen que es diu “exogenous delivery” (es a dir, alliberament de molècules a la Terra que provenen de l’espai) i que sembla ser una font molt plausible per incorporar biomolècules sintetitzades a l’espai a una Terra primordial, i així estar disponibles per reaccionar i formar macromolècules de rellevància biològica. En defintivia, en aquesta hipòtesi, doncs, els aminoàcids haurien arribat a la Terra mitjançant partícules de pols, i haurien generat, en una “sopa primordial”, les primeres proteïnes.
Són dos articles apassionants, un experimental i un de teòric, que mostren aspectes químics de l’origen de la vida. Es tracta, senzillament, de ciència. De dues pizellades.