És la Universitat una Illa?

ImageNo University Is an Island és el títol d’una interessant entrevista a un activista sindical americà a Inside Higher Education, que diu coses força interessants, encara que cal contextualitzar-les una mica. En particular parla de places fixes, de la docència efectuada per professors no estables, i d’altres problemes que afecta a la American Association of University Professors (AAUP), que presideix. El títol del primer capítol del nou llibre que ha escrit, No University Is an Island (Saving Academic Freedom) deixa clara la visió que té de la funció del professorat universitari: The Three-Legged Stool: Academic Freedom, Shared Governance, and Tenure.

I believe higher education is at a tipping point, that academic freedom is in danger, that shared governance has been badly eroded during the recession, that we are close to replacing the goal of helping to equip students for citizenship with the narrow aim of job training.

Relacionat amb la governança universitària, al Times Higher Education Supplement segueixen insistint sobre la conveniència de separar el poder polític i l’universitari: Leader: Autonomy must be the goal comenta aquest tema tot incidint especialment sobre els canvis al sistema unviersitari francès:

At a time of international financial crisis, when demand for flexible provision of higher education to an ever more diverse range of students is increasing and when serious public funding constraints affect all, universities need freedom to be entrepreneurial and compete with new and unconventional providers.

De fet, a França hi ha força moviment. Per exemple, les Grandes Écoles (escoles especials que proporcionen l’alt funcionariat i alts tècnics francesos, que tenen un status superior a les universitats) comencen a dir que el sistema francès està en perill: Grandes écoles : un modèle en danger era un titular de Le Monde el mes passat:

sous le double effet de la mondialisation de l’enseignement supérieur et de la concurrence, traduite par les grands classements internationaux, nous assistons à une homogénéisation des formes institutionnelles et une standardisation des diplômes. L’université est aujourd’hui le modèle par excellence, et les masters et PhD [le doctorat version anglo-saxonne], sont les offres standardisées

la distinction université-grande école est aujourd’hui obsolète

Cal recordar que a França estan forçant la constitució dels PRES (Poles de Recherche et Enseignament Supérieur). Fa poc vaig poder-ne parlar, precisament, amb el President del PRES de Toulouse. Jo diria fins i tot que vé a ser els Campus d’Excecel.lència que vol fer el MEC/MCIIN espanyol.

Em sembla també rellevant, i proper a casa nostra, les entrades de Francesc Esteve, de la Càtedra UNESCO de Gestió i Política Universitària de la UPM (10 años de política universitaria) en què es comenta l’acte que va tenir lloc el passat novembre per celebrar el 10è aniversari d’aquesta Càtedra. Igualment les XXVII Jornades de Gerència Universitària que van tenir lloc a Cnàries (ULPGC), amb abundant i interessant informació, en aquesta cas sobre transferència del coneixement i sobre empreneduria. L’Antonio Arias també en va parlar (també aquí) al seu blog, com sempre amb excel.lents reflexions.

Així doncs, potser la Universitat és una illa; però en tot cas, envoltada d’aigua poc fonda.