10 dòlars per hora, màxim quatre hoers per setmana. Això és que cobren blocaires-estudiants del MIT per aportar les seves vivències al seu blog, per tal que els estudiants de secundària interessats en entrar-hi coneguin les vivències dels actuals estudiants. Segons el New York Times, altres universitats americanes ja ho fan.
Trobo que això es troba a la frontera entre propaganda i informació. Ja sé que passa pertot arreu, i que segons el NYT els estudiants blocaires tenen llibertat d’expressió total i que fan servir un llenguatge poc institucional. Ja sé que a Internet es pot cobrar per visitar llocs, per fer-hi comentaris, de fer, per a tot. Em costa una mica, però, d’acceptar.
Dozens of colleges — including Amherst, Bates, Carleton, Colby, Vassar, Wellesley and Yale — are embracing student blogs on their Web sites, seeing them as a powerful marketing tool for high school students, who these days are less interested in official messages and statistics than in first-hand narratives and direct interaction with current students.
Pensat-ho bé, no és pas diferent que pagar per escriure una columna en un diari o revista de la universitat, adreçat a estudiants. I de totes maneres, si aquests blogs són seguits realment per estudiants preuniversitaris, si els blocaries han de respondre comentaris, … porta força feina.
Són nous temps que comporten noves barreges d’informació i d’opinió.