Filosofia, llengua, ciència, tècnica

Image

He vist l’article que en Josep Maria Terricabras, filòsof professor de la UdG, ha escrit avui a El Periódico amb el títol Per la Filosofia i la Llengua. M’ha sobtat una mica la seva afirmació

Resulta literalment incomprensible que es pretengui educar ciutadans reflexius, crítics, cultes i madurs a base d’anar reduint la presència de la filosofia en el currículum escolar. ¿No sabem encara què ha representat la filosofia en tot el pensament occidental? ¿No sabem que la ciència i la tecnologia més serioses s’alimenten de pensament, de molt pensament, d’argumentació i d’idees que provenen d’altres àrees de coneixement? ¿D’on pouaran els nostres alumnes aquestes idees si se’ls fa abandonar l’espai que ha inspirat la nostra civilització occidental des dels seus inicis? ¿Per què, doncs, es redueix la presència de la filosofia i dels seus professionals en els instituts a una posició pràcticament marginal?

No sé si en Terricabras ho pretenia, però se’ns pren els científics com els causants de la reducció d’hores de filosofia. Realment no ho entec. Potser el que passa és que des de p-3 fins al 2BAT es fan moltes hores de llengua…

Doncs jo crec que molts estudiants no assoleixen uns coneixements mínims de ciència, o al menys de cultura científica. No demano que sàpiguen integrar i derivar, o que entenguin la taula periòdica dels elements, però al menys demano que sàpiguen valorar el paper de la ciència a la nostra societat.

Evidentment en Terricabras no és cap enemic dels científics, ans al contrari. Però em preocupa que els lectors que té puguin pensar en una tensió entre filosofia i ciència. Les causes de la baixada d’hores de la filosofia són variades. Igual que del baix número d’hores de ciència. Però voldria senyalar que els científics també ensenyem a pensar, a llegir, a escriure, a parlar. La formació dels estudiants és feina de tothom.

De l’altra part de l’article, en Terricabras exagera una mica en comparar l’anglès i el català. En tot cas, remeto a dos entrades meves anteriors sobre cultura científica i sobre les llengües.

I cal donar-li gràcies per la bona feina en aquests dos assumptes.

One thought on “Filosofia, llengua, ciència, tècnica

  1. Abans de res, gràcies pel blog.

    No resumeixo gaire:
    La meva experiència va ser la de BUP i COU de ciències (AB). La filosofia era obligatòria durant els quatre cursos. També cal dir que l’institut era “especial”, això és un altre debat.
    He cursat una carrera “de Lletres” sense esforç. Ara treballo en biblioteques públiques i encara considero que no em puc permetre no tenir una mínima formació científica.

    Si mai tinc fills, sigui quin sigui l’status quo, els obligaria a fer un batxillerat similar al meu, vulguin cursar el que vulguin cursar a la universitat.

    En qualsevol cas, he treballat en facultats de ciències i centres de recerca i no he trobat persones més predisposades a la literatura que allà. A les facultats de lletres la majoria se sentien “saturats” com per tenir curiositat literària fora de la feina, i encara més acomplexats per mantenir cert interès per la ciència.

    No hi ha color. Aboliria les especialitzacions a l’institut: ciències i filosofia per tothom. Altrament, la llengua és important. Escriure malament implica que recuperar la informació posteriorment és molt més complicat. L’anàlisi escolàstic de la literatura segurament no ho és tant, i capa lectors. Però és un punt de vista molt personal, per descomptat.

Comments are closed.