Imitant el bon model dels altres (lingüístic)

Image

Sempre he dit que la defensa de llengua catalana passa per no atacar cap llengua, pel contrari, defensar-les totes. Per això crec que l’article d’el país sobre El español, un filón huérfano de prestigio pot proporcionar algunes pistes sobre coses que es poden fer per a la sostenibilitat de la llengua.

Deixant a part expressions desafortunades i anacòniques com “237.000 turistas idiomáticos en la patria de la eñe“, segurament podem copiar algunes idees d’El País i aplicar-les al català. Ja val la pena la introducció:

Un adverbio no tiene precio. Ni errar con las tildes trastoca la economía. No se paga por hablar (con las sabidas excepciones) ni se cobra por escribir un correo electrónico. El adverbio, las tildes, el habla o la escritura forman parte de un conglomerado llamado idioma, que no está en la lista de la compra ni en las cuentas de resultados. Sin embargo, pesa en la economía. Como el turismo o la compra de viviendas. Con un inconveniente: es un recurso de difícil medición económica. Y una ventaja: vadea las crisis con resuello. En estos tiempos, disponer de un recurso que cotiza al alza sin ingenierías contables puede considerarse un tesoro. O un activo.

L’ús natural del català a la Universitat, a la recerca, a la docència, en tots els actes de la vida quotidiana, és la seva principal font energètica i de salut. L’ús a la Internet, una altra clau. Seguim, doncs, fent blogs, wikis, podcasts, videos, i tota mena d’items comunitcatius en català, fent servir altres llengües quan calgui com a eines comunicatives, epecialment però no només l’anglès.