Avui al matí el nou edifici de l’Institut Català de Recerca de l’Aigua (ICRA) ha estat inaugurat. Ha estat una inauguració força ràpida, amb una visita de les autoritats que ha permés fer un cop d’ull als principals laboratoris de l’Institut.
L’edifici està ben ubicat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona, i no és gaire lluny de l’Edifici Casademont i del futur Edifici Monturiol. I ben a prop del riu Onyar, on hi ha previst d’instal.lar la planta depuradora pilot Plantea, que aprofitarà les aigües residualts del poble veí de Quart.
Sóc conscient que l’ICRA és un institut de recerca que està cridat a jugar a primera divisió. De ben segur l’aigua serà un dels eixos de focalització de Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació, i per tant aquest Institut haurà de saber jugar fort i bé en la creació de coneixement als voltants de l’aigua.
Personalment m’hi sento molt vinculat, ja que durant vàries setmanes vaig ser-ne director en funcions, en un moment en què es definien els usos i els acabaments de l’edifici que s’ha inaugurat avui. Crec que tothom hi surt guanyant: la Universitat, el Parc, el CERCA i per tant el sistema de recerca català.
He de dir que a la meva recerca personal l’aigua és una cosa de tres línies en un fitxer de text: tres àtoms, 9 coordenades en l’espai, 10 electrons. He estudiant moltes molècules agregats d’aigua, com interactuen, quina estructura tenen, quines propietats espectroscòpiques. Del món de la molècula al món del líquid, de la sequera a l’aiguat, dels contaminants a la depuració. L’estudi de l’aigua és molt ampli. I cal no oblidar, com ha dit el Conseller, el component social: l’economia, el dret, la història, la sociologia de l’aigua. Apassionant.