Aquest vespre he fet una xerrada a la Casa de Cultura de Girona convidat per la delegació del Col.legi de Doctors i Llicenciats de Catalunya. Donat que el curs passat ja vaig fer força conferències sobre la posada en marxa del Procés de Bolonya, ens va semblar que en aquesta ocasió calia pensar ja en després de Bolonya.
Per això he fet una sèrie de reflexions, basat en el guió estàndard d’una xerrada sobre Bolonya, sobre els nous reptes i les noves formes de millorar la docència i l’aprenentatge. Moltes d’aquestes reflexions les he anades recollint en aquest blog. Realment s’ha demostrat una vegada més que mantenir un blog és molt més que recollir les impressions personals: és ordenar la informació i donar-li valor per fer-la servir en qualsevol moment.
El Col.legi de Doctors i Llicenciats aplega unes 11.000 persones, la majoria vinculades a centres de secundària. Durant el sopar posterior a la xerrada he pogut compartir experiències i inquietuds amb el Col.legi, en particular amb la degana Josefina Cambra, amb el delegat a Girona, Joan Domènech amb el videgà Jesús Bonals i amb en Manuel Rius. He d’agrair-los la bona estona que hem passat.
Ara que amb el Procés de Bolonya es passa a graduats, potser el col.legi haurà de canviar de nom – ho he dit una mica en broma. Doncs ja hi han pensat, evidentment, i ja estan admetent graduats. Són canvis lògics resultats del Procés de Bolonya. Són canvis positius, segur.
He penjat la presentació a Slideshare i a Issuu . Hi ha alguns acudits interessants, a partir del recull que vaig fent en aquest blog.
Tots els discursos crítics han passat de llarg. Quina desgràcia. Per culpa del tot o res, persones com tu (proBolonya) no només heu convençut i heu guanyat una batalla pedagògica-model d’universitat-visió social; sinó que a més, els crítics (anti-tot o reformistes) ens quedem obviats, sense saber què fer i una mica desconsolats.
La setmana que ve jo també parlaré sobre l’aplicació concreta al graus de Bolonya en un discurs realista (ja s’han aprovat, i ara què fer?) però evidentment amb un anàlisi molt diferent.
Tot i això, reconec que la presentació en PWP està molt ben feta, concisa i clara.
Felicitats doncs que el Col·legi faci xerrades d’aquest estil (s’interessi, ara de debò, pel tema).
T’agraeixo de veritat el teu comentari. Segurament que si haguéssis pogut sentir-me veuries com jo no sóc pas dels de “tot-o-res”, sinó que en un esperit crític senyalo els principals problemes – ja no pas només de la reforma de Bolonya, sinó de la marxa en general de l’educació superior. No és gens bo que hi hagi ara un desencís ni desconsol, pel contrari, qui ha estat treballant i reflexionant sobre l’adaptació a l’EEES ha de continuar fent-ho.