Jo, circumstàncies, arxiu, web, xarxes socials [reflexions 2.0 primaverals]

ImageOrtega y Gasset va encunyar la famosa frase “Jo sóc jo i les meves curcumstàncies“. Però en una Societat 2.0, com es pot entendre à la 2.0 aquesta frase?

De fet, he anat dient en diverses ocasions en aquest mateix blog i en altres llocs coses com Jo sóc jo, les meves circumstàncies, el meu ordinador, el meu arxiu i el meu blog. Ara hi afegiré “i les meves xarxes socials”.

De les darreres aportacions que he rebut, via Facebook, Twitter o e-mail, en destaco dues: la d’en Francesc Grau, que suggereix tenir un perfil a Google Profiles (ell mateix hi té el seu) i que té diversos perfiles en diversos agregadors socials, i la d’en Toni Donaire, que em suggereix crear un grup a TweetWorks

Es tracta, doncs, d’anar creant pàgines i perfils i agregacions de contingut de forma potser inacabable. Perquè a més cal mantenir la Wikipedia en dos idiomes al menys, controlar el Facebook, etc, etc. I quines altres eines, widgets, tools, serveis, etc… aniran sortint – ja no pas en els propers mesos, sinó d’aqui a dimarts vinent a les 7 del matí, termini efectiu de les “vacances” de primavera?

Crec que el es tracta és de mantenir molt controlada la informació generada en un lloc segur, per exemple, als ordinadors de la universitat o a uns servidors privats reputats. I sempre mantenir-ne còpies de seguretat al propi ordinador o en algun altre lloc.

És tracta d’anar creant píndoles d’informació, sigui entrades a un blog, idees, agenda, adreces web, fotos, videos, podcasts d’àudio… El que importa veritablement és etiquetar-les (tags). El principal tag (gràcies, Francesc Grau, per compartir aquesta idea) és la data. Ens agradi o no, el temps flueix, el temps passa, i allò que primer memoritzem és quan van passar les coses. A més, això ens ajuda a posar píndoles informatives en context. Altres etiquetes són les temàtiques: feina, personal, recerca, 2.0, etc…

I finalment hi ha l’agregació. Es pot fer des d’un punt de vista propi, creant un blog o web on s’hi reculli informació. Però atenció! la forma mateixa d’agregar les píndoles és tan o més valuosa que la pròpìa informació que conté. Per això jo mantinc un blog (i un web estàtic que algun dia hauré de canviar). Perquè no vull que amb el Facebook, iGoogle, TweetWorks, LinkedIn o qualsevol altre agregador que pot desaparèixer en qualsevol moment se me’n pugui anar una cosa tan important com l’estructura de connexions entre les meves pròpies píndoles, i entre aquestes i les de mòn exterior (Internet).

Per això seguiré mantenint el meu blog, per això miraré d’anar creant píndoles d’informació ben etiquetades. I per això no em farà res anar creant, xino xano, de la forma més senzilla i eficient possible, tots els perfils que puguin anar sortint i les pàgines relelvants emergents. Per això podré fer servir serveris sobre Facebook, Twitter, etc. sense preocupacions. Perquè allo més important, les fonts primàries (les meves píndoles informatives) i la secundària (indexació i agregació de les meves píndoles), el meu tresor més preuat, viurà (o en viurà una còpia actualitzada) al meu ordinador i a dos llocs més per si de cas.

Potser caldrà tornar al concepte de web personal, que segurament tindrà com a primera etiqueta el temps, és a dir, serà un blog, però que podria reordenar-se d’altres maneres. Per això el WordPress m’agrada.

El problema, ara mateix, és recollir les píndoles d’informació que no es guarden enlloc, que són efímeres i no cercables, com els comentaris i notes no intrascendents de Facebook (hi ha el sistema de fer-ne de tot un e-mail, però he de veure com organitzar-ho i com eliminar-ne les coses intrascedents)

Ara ho extrapolaré a la Universitat 2.0. Veurem si podré fer-ho fàcilment.

Potser la nova frase ortegaigassetiana serà “Jo sóc jo, les meves circumstàncies, el meu arxiu, el meu web i les meves xarxes socials“.

(Nota: foto extreta de http://kunaljanu.wordpress.com/2009/02/27/making-decisions/)

3 thoughts on “Jo, circumstàncies, arxiu, web, xarxes socials [reflexions 2.0 primaverals]

  1. Tu ets tu, el teu bloc, les teves xarxes socials i el temps. També el temps. La sincronia i asincronia en la informació i les relacions que s’estableixen serà un altre criteri a tenir en compte. Què és perdurable o cal que ho sigui i què no? Tempus fugit. Em temo que la informació, en certa manera, també.

  2. El concepte de xarxa social ja implica la variable temps. El blog també. El web 1.0 no. Una altra cosa és si les píndoles d’informació varien amb el temps, és a dir, despareixen… En informació cal recordar l’existència de l’entropia de Shannon.

  3. Uf, jo que tinc tendència a conservar tots els papers (físics) que genero i que m’arriben, llegint aquest teu article m’ha arribat la preocupació de recollir tots els comentaris del fb i imprimir-los. De fet, quan vaig entrar en aquest món 2.0 em vaig relaxar i vaig pensar que escrivia en aquells catul·lians “in vento et rapida aqua”, o com en aquell “Blowing in the wind” del Bob Dylan de la meva adolescència.

Comments are closed.