Avui he tingut la sort d’assistir a la xerrada del President del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, sobre Catalunya 2.0. Podria fer-ne un resum, ja que he anat agafant notes amb el meu ordinador, fins i tot quan em responia a un parell de preguntes que li he fet, però veig que d’altres ja han resumit la seva conferència.
He trobat que l’Ernest Benach es troba còmode en aquest terreny, sap el que trepitja i està al dia. Ha estat important que una personalitat com ell hagi tramès els assistents sobre la conveniència, per no dir necessitat, de fer servir les noves eines sobre Internet.
A mí m’ha servit molt per adonar-me que les organitzacions no poden continuar encorsetades als seus sistemes d’informació electrònica tradicionals, ni tampoc poden continuar monopolitzant el control de la informació-opinió. No es pot limitar allò que no és limitable, i a més avui en dia són molt més eficients les eines disponibles gratuïtament a Internet que les desenvolupades, amb rigor i seny, pels serveis informàtics de les Universitats. De proves n’hi ha, començant pel correu electrònic, que funciona molt millor a GMail que no pas a la UdG. Funcionar aquí vol dir prestacions de cerca per paraula clau, rapidesa de resposta, possiblitat de reenviament i redirecció, etc.
La presència en diferents xarxes socials i la utilització de serveis eficients com Google Docs o Del.icio.us fan que un bon professor universitari no pugui limitar-se a les eines que li proporciona, amb tota la professionalitat, el seu servei informàtic. El President del Parlament ha deixat clar que no va ser fàcil que el Parlament apostés per YouTube, Facebook, Twitter, etc. Però ho ha fet.
Ernest Benach ha demanat que les Universitats arrosseguin el carro de la Societat 2.0, deixant clar que tenen les condicions idònies per fer-ho: no hi ha escletxa digital, tenen gent preparada, tenen gent motivada, són al centre de relacions de molta gent.
He d’agrair dues coses en particular: que s’hagi mostrat la Taula Periòdica de la Internet, i que la Meius Ferrés, Cap del Servei de Llengües, m’hagi esmentat. Per cert, el President del Parlament ha mencionat la recent entrada d’en Toni Donaire, Diputat i professor de la UdG, sobre Universitat 2.0. Jo encara n’he d’aprendre molt.
Els químics teòrics solem dir que no es pot entendre la mecànica quàntica amb els ulls de la mecànica clàssica (newtoniana). L’Ernest Benach ho ha deixat molt clar: no es pot fer societat 2.0 (o política 2.0) amb mentalitat 1.0.
Com que en Pep Antoni Vieta estava millor situat que jo, ha pogut fer una bona foto. L’hi manllevo (gràcies per endavant). M’ha agradat que li hagi entregat la seva Pq!
De res! és un goaig veure una foto presa per mi a l’Edunomia.
Gràcies a tu, Miquel. Dilluns anirem la colla 2.0 al Parlament, li tornem la visita.