M’ha fet molta gràcia veure aquest video (gràcies a Boing-Boing) que recull el que va gravant una càmara posada al cim de la cinta transportadora d’un restaurant japonès. Les reaccions de la gent, la naturalitat de les persones, són un excel.lent retrat d’una realitat des del punt de vista d’una càmara sense ningú al darrere.
Potser podríem imaginar una càmara com aquesta viatjant al llarg d’una Universitat… recollir la realitat de cada facultat, departament, grup de recerca… Segur que descobriríem la feina callada, positiva, engrescadora i dura de molta gent. Segur que també hi trobaríem moltes coses per millorar, errors i necessitats.
Fer crítica positiva i constructiva és bo i sa. Veure la realitat des dels ulls viatgers d’un observador imparcial també n’és. Però n’hi ha, d’observadors viatgers imparcials de la realitat universitària?