La revolució del “Prou bo”

Image

Un article de Wired (vist gràcies a Slashdot) titulat The Good Enough Revolution: When Cheap and Simple Is Just Fine parla dels enginys tecnològics barats que fan la seva feina de forma prou bona com perquè els consumidors els comprin (o els facins ervir) de forma massiva i n’estiguin satisfets. L’exemple més clar que proporciona és el del format mp3, que malgrat ser inferior en qualitat al CD o als discs de vinil, ha estat acceptat i ha revolucionat el món de l’audio.

Wired proporciona altres exemples interessants, alguns més enllà dels purament tecnològics. Per exemple, el d’una microclínica a un cetre comercial americà, que només té allò essencial per donar cobertura al 80% de les visites. Això correspona una teoria del 20/80, que diu que amb el 20% de l’esforç i de la inversió s’aconsegueix generar el 80% del valor per als consumidors (Principi de Pareto).

Això em porta a pensar en si té sentit un sistema universitari on, amb un 20% dels recursos, es proporcioni un valor del 80% als estudiants. Mirant-ho bé, no deu pas ser gaire difícil: deixar la recerca com a activitat opcional del professorat, fora d’hores, incrementar el número de classes, reduir serveis, baixar la qualitat dels edificis, tancar la biblioteca els caps de setmana… No sé, però, si aquesta és la universitat que ens cal. Crec que no. Tampoc sé si això seria una universitat. Però cal estar atents a aquest nou concepte de “Prou bo” aplicat a l’ensenyament superior.

2 thoughts on “La revolució del “Prou bo”

  1. molt interessant el principi de Pareto, però no crec que es pugui aplicar arreu. l’ensenyament universitari ha de formar part del 20% que no s’acontenta amb un “prou bo” i ha de buscar l’excel·lència. altrament, d’aquí a poques generacions no hi hauria ningú capaç d’idear un “prou bo” en cap àmbit.

  2. Mar, estic d’acord amb tu. Ja veus que he acabat l’entrada amb un desig.

Comments are closed.