Els catalans agafem l’anglès com a llegua franca per entendre’ns amb el món (fa temps agafàvem el francès). Però quina agafen els angloparlants? Aquest tema el comenta el THES (Leader: Sacré bleu, as we don’t say here), que senyala la dificultat d’escollir una llengua “estrangera” que sigui prou útil. Pocs graduats universitaris anglesos tenen coneixements raonables d’una altra llengua:
Michael Kelly, director of the UK Subject Centre for Languages, Linguistics and Area Studies, estimates that just 6 per cent to 7 per cent of British graduates leave university with at least “survival skills” in one foreign language.
El baix coneixement de llengües a la secundària està essent compensat per les pròpies universitats:
In the meantime, some universities are addressing the problem themselves. For Malcolm Grant, provost and president of University College London, it’s simple: “Universities have to seize our own destiny and mark out our own future.” So from 2012, UCL will require a C grade in a language GCSE as an entry requirement.
La sitúació és diferent a la nostra. Cal fer un procés d’empatia per adonar-se del que vol dir parlar habitualment la llengua franca del món. Una altra cosa és si es parla bé o regular…