Avui volia fer un comentari sobre l’article The Rise of the Digital Nomad de slashdot.com, però m’he trobat també amb el reportatge a El País titulat Tu vida digital viaja del disco duro a la Red. Em sembla que es tracta d’articles relacionats.
En el primer cas, /. comenta sobre la gent que va a cafeteries i llocs oberts on hi ha xarxa WiFi gratuïta, per poder treballar envoltant de “gent”, envoltada de calor humà. A la Universitat ja es produeix l’efecte que molts estudiants (i professors) agafen el portàtil i no treballen pas a la biblioteca o a l’aula informàtica, sinó al bar o a la gespa. L’ambient de l’aula informàtica, amb pantalles silencioses sense ningú a davant, calor emesa pels ordinadors malgastadors d’energia (cada cop menys, això rai), es canvia per la interacció doble humana-màquina al voltant d’un cafè o sota els olors de l’herba.
En el segon cas, EP senyala la situació actual en què molta informació sobre la nostra vida és emmagatzemada a la xarxa, sense còpia de seguretat i sense saber ben bé quin ús se’n fa per part de terceres persones. De fet, és una extensió del doble problema dels robatoris d’ordinadors: la informació que es perd si no se’n té còpia (o dues, o tres i en llocs diferents) i la informació que passa a poder d’altres si no està prou encriptada.
Potser l’agost i la seva pausada evolució temporal permetrà conclure alguna cosa d’aquests dos aspectes.