Ni Facebook, ni twitter, ni blog, ni web [però actiu]

ImagePer raons familiars la setmana passada vaig estar uns dies desconnectat físicament de la xarxa. Millor dit, gairebé desconnectat. Al vespre podia consultar el correu electrònic, encara que m’era difícil respondre’l.

És bo desconnectar una mica per poder comprendre el que és no tenir connexió permanent amb la Internet, per entendre què és tenir una feina que no demani o no permeti treballar amb l’ordinador.

Han estat uns dies en què he generat poca informació. Ben poca, només fotos i videos. Però després m’ha calgut el meu ordinador i un bon disc dur per guardar-ho tot, seleccionar el material millor, i ordenar-ho tot.

Crec que la necessitat de ser un ciutadà 2.0 està relacionada amb l’activitat. Si és 2.0, cal comprotar-se 2.0. Si demana Internet, cal estar connectat a Internet. Si és clàssica, no cal estar connectat permanentment a Internet. Però el registre dels records s’ha d’emmagatzemar, primer en una càmara o en paper, i després a l’arxiu informàtic.

Em pregunto què passaria si durant una setmana les Universitats no tinguessin accés a Internet. No cal pensar en una falla de tot el sistema administratiu, només de docència i recerca. Segurament no es podria treballar ni estudiar – potser això darrer sí, fent servir el material multimèdia anomenat paper, llibre, llapis.